La nova cursa nuclear pren impuls amb més despesa en armes i menys control

"Des de la Guerra Freda no hem viscut cap altre moment en què les armes nuclears exercissin un paper tan prominent en les relacions internacionals", va advertir aquesta setmana Wilfred Wan, director del programa d’Armes de Destrucció Massiva de l’Institut d’Investigacions sobre la Pau d’Estocolm (SIPRI). Al seu últim informe assegura que, dels més de 12.000 caps nuclears existents al món, 3.904 estan actualment desplegades en míssils o bombarders, mentre que la resta esperen emmagatzemades. Entre les desplegades, unes 2.100 es mantenen en un estat d’alerta operativa, carregades en míssils balístics. D’aquestes últimes gairebé totes pertanyen als EUA i Rússia, que acaparen el 90% de les armes atòmiques del món, tot i que per primera vegada es creu que la Xina tindria també diversos caps nuclears operatius. Un fet insòlit per a Pequín en temps de pau.

Caps nuclears operatius

"Tot i que el total global d’ogives continua caient a mesura que es desmantellen les armes dels temps de la Guerra Freda, lamentablement veiem com continua augmentant any rere any el nombre de caps nuclears operatius", va dir el director del SIPRI, Dan Smith, durant la presentació de l’informe. "Aquesta tendència sembla cridada a continuar i probablement s’accelerarà en els pròxims anys. És extremadament preocupant".

Gairebé sense excepció, les nou potències nuclears del planeta –un club que inclou també l’Índia, Pakistan, Israel i Corea del Nord– s’han embarcat en costosíssims i opacs processos de modernització dels seus arsenals, que inclouen el desenvolupament de noves armes i sistemes nuclears. La Xina és el país que més ràpid està expandint el seu arsenal, segons el SIPRI. A poc a poc abandona la seva "doctrina de dissuasió mínima", amb uns quants centenars de bombes, per construir un arsenal considerable, que podria arribar al miler de caps nuclears a finals d’aquesta dècada.

"La guerra, la incertesa i els greuges cap als EUA de potències emergents com la Xina i potències en declivi com Rússia estan contribuint a aquesta espiral", assegura a aquest diari l’investigador de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) Jim Walsh. Només l’any passat els nou estats nuclears es van gastar més de 91.000 milions de dòlars en mantenir i desenvolupar el seu armament, tot i que més de la meitat es va concentrar als EUA (51.500 milions), seguit per la Xina (11.900 milions), Rússia (8.300 milions) i el Regne Unit (8.100 milions), segons la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN). "Però el motiu principal és que tothom es va oblidar de la qüestió nuclear després del final de la Guerra Freda. La sensació de perill va amainar i els esforços es van centrar a impedir que nous països adquirissin la bomba. Les decisions difícils es van aparcar i el règim de control d’armes es va pansir", afegeix el professor de MIT. Factors que han contribuït que molts països estiguin avui modernitzant o expandint els seus arsenals.

"Una preocupant cursa armamentística està prenent forma", va advertir al setembre el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres. "És una bogeria, hem de canviar el rumb". No només s’inverteix en armes nuclears, també en un rearmament convencional, impulsat en regions com Europa per la invasió russa d’Ucraïna. Però aquesta cursa és diferent de la que van lliurar la Unió Soviètica i els EUA a la segona meitat del segle XX. "No té les mateixes dimensions que vam veure durant la Guerra Freda", assegura a través d’un correu electrònic Hans Kristensen, director del Projecte d’Informació Nuclear de la Federació de Científics Americans. "Aquells dies es competia literalment per veure qui podia desplegar més armes nuclears. Avui no se centra en els números, sinó en les capacitats. És més una cursa tecnològica i política perquè no hi està havent increments dramàtics als arsenals", afegeix Kristensen.

Control d’armes en declivi

El rerefons és possiblement pitjor que en qualsevol moment des dels anys 70 del segle passat, quan van començar a aplicar-se els primers tractats de control d’armes, ara en regressió. "Tot això arriba en ple ensorrament de les normes i tractats per reduir els arsenals. La gent oblida que van servir per eliminar 60.000 caps nuclears dels inventaris. Però avui tothom s’està deixant portar per la febre del moment", assegura Walsh des del MIT. L’any passat Rússia va suspendre la seva participació en el Tractat New Start, l’últim acord vigent amb els EUA perquè les dues potències redueixin les seves armes estratègiques, les més destructives. Mesos després va revocar la seva ratificació del Tractat de Prohibició Completa dels Assajos Nuclears (TPCE), mesures que arriben en paral·lel a les freqüents amenaces del Kremlin per utilitzar armes nuclears en cas que les seves conquestes a Ucraïna es vegin seriosament amenaçades per una implicació occidental més gran en la contesa.

Notícies relacionades

Lleó XIV porta l'Empordà al cor: la creu papal conté relíquies d'un màrtir executat a Pont de Molins

La UE acusa TikTok de violar la normativa sobre publicitat digital i obre la porta a una multa milionària

El març del 2023, Vladímir Putin va anunciar el desplegament d’armes nuclears tàctiques –menys destructives que les estratègiques– a Bielorússia, tot i que no està clar si va arribar a materialitzar-se. I el maig d’aquest any va fer per primera vegada maniobres amb aquest tipus d’armes concebudes per al camp de batalla. De l’altre bàndol, països com Polònia i Suècia pressionen els EUA perquè desplegui armes nuclears al seu territori, a tall de suposat paraigua contra l’"amenaça russa". Un acord similar al que manté des de fa dècades amb Itàlia, Turquia, Països Baixos, Bèlgica i Alemanya. "A Washington no hi ha voluntat de fer-ho en aquests moments, no hi ha interès a expandir més cap a l’est la missió nuclear", remarca Kristensen.

A ningú se li escapa tampoc el risc que l’auge global de l’autoritarisme i l’extrema dreta presenta per a un món armat fins a les dents. "Un dels problemes amb els dictadors i els populistes és que tendeixen a prescriure solucions simplistes i sobrereaccionar davant situacions complexes", diu Kristensen des de la Federació de Científics Americans. "No hi ha dubte que les relacions internacionals s’estan tornant més perilloses". Això pensa també William Perry, que va ser sotssecretari de Defensa del president Bill Clinton. "El perill d’una catàstrofe nuclear és avui més gran del que ho va ser durant la Guerra Freda", va dir recentment.