L’esquerra francesa crea un "nou front popular"

L’esquerra francesa va arribar ahir a un acord per crear un "nou front popular", format pel Partit Socialista, La França Insubmisa, els verds i els comunistes, per combatre l’extrema dreta en les eleccions legislatives avançades del 30 de juny, en primera volta, i el 7 de juliol, en segona. Un acord que es va forjar després d’hores de negociacions i que fins i tot va rebre el vistiplau de François Hollande. "Soc favorable a aquest acord", va dir l’expresident francès.

Possiblement sigui l’últim cartutx de l’esquerra per arribar al poder, ja que en les eleccions presidencials del 2022 els partits van mostrar, majoritàriament, un limitat abast, especialment a causa de la seva fragmentació i competència interna.

Punt d’inflexió

Ara, l’avenç imparable de l’extrema dreta, com es va veure en les europees, pot ser un punt d’inflexió per a la ciutadania i un avantatge per a l’esquerra, ja que si l’abstenció fos un partit polític, en aquestes eleccions europees hagués obtingut un 49,96% de vots, i de la por de la "majoria silenciosa", l’esquerra en pot treure rèdit.

La cap de llista de La França Insubmisa en les eleccions europees, Manon Aubry, va explicar ahir que ja existia un preacord de l’esquerra sobre un programa comú i sobre les 577 circumscripcions, que va acabar materialitzant-se hores després. La unió de les esquerres a França té un precedent històric el 1936, quan el Front Popular va guanyar les eleccions.

Segons la informació publicada a la pàgina del Senat, la França Insubmisa podrà presentar 229 candidatures, davant 328 el 2022, i el Partit Socialista i Plaça Pública, 170. Ecologistes i comunistes conservarien les mateixes, 92 i 50 candidatures respectivament.

"Estem discutint candidats únics a l’esquerra que volem presentar en cada una de les circumscripcions, amb l’objectiu de guanyar, per formar la majoria, però els debats són una mica tensos", va assenyalar el comunista Fabien Roussel. A aquests quatre partits polítics s’hi va sumar la incorporació de dos nous grups: el partit Pirata i Unió Jueva Francesa per la Pau (UJFP).

El principal escull de l’acord que finalment es va segellar va ser l’euroescèptica i sobiranista França Insubmisa. Els socialistes francesos no estaven convençuts de pactar amb els càrrecs "rebels", i les discrepàncies, en certs temes, eren un obstacle en les negociacions. El primer ministre, Gabriel Attal, va parlar d’"acord de vergonya".

"Un país molt fracturat"

El líder dels insubmissos, Jean-Luc Mélenchon, va assegurar estar llest per ser-ho, però va matisar que vol evitar "imposar" aquesta decisió. Un altre dels insubmissos, François Ruffin, també es va oferir per ocupar el càrrec.

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Per la seva banda, la diputada socialista Valérie Rabault va advocar per una "candidatura femenina", sense excloure’s ella mateixa. "La nova coalició haurà d’elegir qui sigui més capaç de reparar un país molt fracturat, cosa que suposa un perfil, no el més divisori, que permeti unir el país", va afegir el cap del Partit Socialista francès.

El temps s’esgota per a les agrupacions que busquen contra rellotge les aliances, i tenen, després de la pròrroga realitzada ahir, fins diumenge a les sis de la tarda per presentar els seus candidats i que la seva sol·licitud sigui validada en la prefectura.