El G7 acorda destinar 50.000 milions a Ucraïna finançats amb actius russos

Von der Leyen, que opta a la reelecció com a cap de l’Executiu europeu, va destacar que el pacte aconseguit en la reunió de Borgo Egnazia suposa també que els contribuents europeus "no són els que estan pagant pels danys que Putin està causant amb la seva guerra d’agressió, sinó Putin, perquè són els beneficis extraordinaris dels actius immobilitzats a Europa els que estan servint per a aquest préstec". Aquesta decisió és "històrica", va considerar, en la mateixa línia, el canceller alemany, Olaf Scholz.

Debat entre la UE i els EUA

El tema dels actius russos congelats ha sigut per molt temps motiu de debat entre la Unió Europea i els Estats Units, dos actors que han tingut diferents enfocaments sobre aquesta qüestió. No obstant, sobretot per voluntat de Washington, el tema ha tornat a ser sobre la taula, es va discutir al maig al G7 de Finances i era –ja des d’abans del primer dia de reunió– un dels assumptes sobre els quals s’esperaven novetats del bloc. Tot i així, l’acord assolit encara presentaria parts que s’han d’estudiar, segons Von der Leyen. "Els ministres de Finances n’estan ara revisant els detalls, per exemple temes de garanties necessàries, per aclarir això al més aviat possible", va explicar l’alemanya.

La qüestió dels actius russos congelats és summament espinosa. Segons estimacions, en l’actualitat, hi ha almenys uns 330.000 milions de dòlars d’actius del Banc Central rus immobilitzats en jurisdiccions occidentals, bàsicament fons que es mantenen congelats des de poc després que Rússia llancés la seva invasió d’Ucraïna el 2022. Aproximadament dos terços d’aquests són a la UE, principalment a França i Bèlgica, i la resta, al Regne Unit, els EUA, el Japó i Suïssa. La concentració a França i Bèlgica es deu al paper exercit per Euroclear, el dipositari financer amb seu a Brussel·les, i des que els actius es van congelar els EUA han estat exercint pressió sobre la UE perquè aquests béns es destinin a Ucraïna.

La UE, no obstant, s’ha mostrat inicialment reticent a agafar aquest camí per diversos motius, entre els quals la por que Rússia pugui en el futur acudir davant un tribunal internacional i guanyar un recurs per aquestes confiscacions (ja que no hi ha una resolució judicial sobre això i el Consell de Seguretat de l’ONU no ho ha aprovat), i la possibilitat que aquesta acció motivi noves represàlies de Moscou contra actius europeus a Rússia. A més, també ha preocupat que tercers països puguin espantar-se i retirin massivament els seus capitals al no considerar els bancs europeus com a segurs, cosa que fins i tot podria provocar una crisi econòmica.

Al maig, no obstant, finalment la UE va arribar a una primera solució amb la decisió d’utilitzar els beneficis que generen aquests actius (i no els actius per si mateixos) per a un fons d’uns 3.000 milions anuals per a Ucraïna (el 90% per a la compra d’armes i el 10% per a la reconstrucció, segons es va explicar), unes quantitats que tant Kíiv com Washington consideren insuficients. De fet, es calcula que el país eslau necessita 100.000 milions a l’any per a les necessitats bèl·liques.

Notícies relacionades

El Papa defensa en la seva primera homilia una Església que faci front als que la ridiculitzen i menyspreen

Qui és el nou Papa? Així és Robert Francis Prevost, elegit nou Pontífex Lleó XIV

Per això l’assumpte es va discutir novament durant el G7 de Finances a finals del mes passat a Stresa (nord d’Itàlia), on els EUA, el Canadà i el Japó van proposar crear un complex sistema (dins del Banc Mundial) de préstecs avalats pels interessos dels actius russos. Des del punt de vista polític, això li permetria al demòcrata Joe Biden garantir el finançament d’Ucraïna encara que perdés les eleccions de novembre davant el republicà Donald Trump. La incògnita que es manté és què passarà si Rússia i Ucraïna negocien la pau i aquests actius fossin part de l’acord.

En altres fronts, el primer dia de reunions del G7 també es va dedicar a debats sobre el canvi climàtic i la guerra d’Israel a Gaza, qüestions sobre les quals els líders es van pronunciar de forma més o menys semblant. Es comparteix un cessament del foc immediat, l’alliberament dels ostatges israelians segrestats per Hamàs i encara no alliberats i l’inici del procés de pau. A més, segons el president francès, Emmanuel Macron, també es va arribar a una "visió comuna" que "no s’havia aconseguit fa setmanes", això és, "de tenir a Gaza la presència de l’Autoritat Palestina des de l’endemà" del cessament de les hostilitats.