Itàlia vota en una elecció amb Meloni d’abella reina i la resta de figurants

Que Giorgia Meloni gaudeix d’una alta popularitat a Itàlia té poca discussió. Cap sondeig en aquestes setmanes ha dit el contrari. Amb aquesta premissa, la primera ministra va tancar ahir una campanya electoral en la qual, des del minut u, ha anat mostrant els múltiples rostres d’una líder que ja se sent còmoda amb el poder: tant el de cap indiscutible del seu partit, amb les seves crítiques punxants a l’oposició, i la seva ambigüitat a l’hora de decantar-se per endavant per possibles socis europeus i futures aliances en el pròxim Parlament europeu, com en la seva faceta més institucional, més moderada i tranquil·litzadora, posada en escena per als seus potencials electors, la ciutadania i els mandataris amb qui s’ha de relacionar a Europa.

Bona malabarista i amb una forta supremacia sobre opositors i aliats interns, les principals armes de la líder de Germans d’Itàlia han sigut les formes i el fred càlcul polític. Malgrat haver-se col·locat fictíciament com a cap de llista de la seva formació per als comicis, la italiana va dir des del principi que no faria campanya als carrers i així ha sigut (només va participar en un gran esdeveniment, el dissabte 1). Ahir a la nit, no va acudir a un estadi, sinó a l’Arena de Verona, i va assistir allà –junt amb el president de la República, Sergio Mattarella– a l’estrena de la temporada lírica del cèlebre teatre veronès. Això després d’haver dit la vigília que el que més li ha preocupat aquestes setmanes ha sigut la possibilitat d’"una baixa participació". "Alguns perceben la UE com una cosa allunyada, quan és molt més important del que sembla", va dir, durant la seva crida a les urnes.

Diferent ha sigut, en canvi, l’espectacle dels dos vicepresidents del Consell de Ministres i socis governamentals de Meloni, Antonio Tajani, el cap de Forza Italia, i Matteo Salvini, el de la Lliga (al qual Germans d’Itàlia traurà el lloc de primera força ultra italiana al nou Parlament). Entre ells s’ha consumat aquestes setmanes una veritable batalla per col·locar-se com la segona força de la coalició més votada. I similar ha sigut l’ímpetu posat en la campanya pels dos principals partits de l’oposició, el Partit Demòcrata i el Moviment 5 Estrelles, que tampoc han aspirat en cap moment a guanyar, tot i que els seus percentatges de suport, que possiblement registraran alguns augments, també podrien fer la diferència per a les aliances que naixeran després de la votació.

Notícies relacionades

Ucraïna i l’oposició castrista assenyalen l’ambaixada russa pel reclutament de cubans per a la guerra

Les negociacions entre el Pakistan i l’Afganistan fracassen i obren la via a una guerra oberta: 5 claus d’un conflicte amb més de 400 morts en un mes

Dues jornades

Uns 50 milions d’italians tenen dret a votar avui i demà (a Itàlia s’acudeix a les urnes els dos dies, fins a les onze de la nit). Ho faran en aquest clima que ha entelat la visibilitat de les promeses dels programes electorals. Fins i tot les de Meloni, que sí que ha presentat algunes propostes concretes. Com ara potenciar la indústria bèl·lica comunitària, donar diners als països d’origen per frenar les arribades de nous migrants, frenar les "derives ideològiques" de l’ecologisme i –sobretot– no donar més poders a la Comissió Europea.