Lituània reelegeix Nauseda, defensor de la despesa militar

Els electors de Lituània es van decantar per la reelecció del conservador Gitanas Nauseda com a president del país. Escrutat el 75% dels vots de les eleccions presidencials celebrades aquest diumenge, l’actual cap de l’Estat va obtenir prop d’un 79% dels vots, segons la televisió pública LRT. Nauseda s’enfrontava en aquesta segona volta a la primera ministra, Ingrida Simonyte, que es va quedar amb un 19% dels vots. Els dos polítics comparteixen una profunda convicció atlantista i defensen la línia de la màxima solidaritat cap a Ucraïna, a més de l’afany a reforçar les fronteres del flanc est de l’OTAN. Nauseda tenia al seu favor l’experiència en el càrrec, que és de caràcter representatiu però amb competències en política exterior i de defensa.

Ja en la primera volta dels comicis es va veure un clar domini del conservador Nauseda, en el càrrec des del 2019, que va rebre el suport del 44% dels votants. Simonyte, primera ministra des del 2020, se’n va quedar la meitat.

Notícies relacionades

Desercions entre els ‘tories’ per l’auge del populista Reform UK

El dirigent israelià assumeix l’aïllament global

20 anys en la UE

Lituània, Estònia i Letònia van ingressar a la Unió Europea i a l’OTAN fa vint anys des de la seva posició d’antigues repúbliques soviètiques. La invasió d’Ucraïna va ratificar les advertències històriques d’aquests països contra l’autoritarisme rus i, més recentment, contra les ànsies expansionistes de Vladímir Putin. Nauseda, de 60 anys, representa per als seus compatriotes solidesa i moderació. A escala internacional, es va consolidar com a líder del flanc bàltic a l’exercir d’amfitrió en la cimera de l’OTAN del 2023. Hi ha poca diferència entre Nauseda i Simonyte en política exterior i tots dos volen augmentar la despesa militar al 3% del PIB. Lituània, amb 2,5 milions d’electors, té un paper clau en el flanc est de l’OTAN.