El tribunal de l’ONU ordena a Israel aturar la seva ofensiva militar a Rafah

Durant l’esperat anunci a la Haia, Salam també va exigir a Israel que prengui "mesures efectives per garantir l’accés sense obstacles a la Franja de Gaza de qualsevol comissió d’investigació, missió d’investigació o organisme d’investigació amb el mandat dels òrgans competents de l’ONU per investigar les acusacions de genocidi". També va exigir a Israel que mantingui obert el pas de Rafah, amb Egipte, per a l’entrada d’ajuda humanitària "urgentment necessitada". El jutge Salam va expressar la seva greu preocupació per la sort dels ostatges segrestats durant l’atac a Israel del 7 d’octubre, i retinguts des d’aleshores per Hamàs i altres grups armats, i va demanar el seu alliberament immediat i incondicional.

Evitar "un genocidi"

La cort va denunciar que les mesures preses per Israel després del seu anterior veredicte sobre Gaza per protegir els civils no han sigut suficients i li va demanar que en el termini d’un mes entregui un informe detallat sobre el que ha fet per remeiar-ho. Dijous passat, la CIJ va escoltar les audiències públiques de Sud-àfrica i Israel després que el primer país sol·licités mesures cautelars addicionals que incloguessin la retirada "immediata" i el "cessament" de la seva ofensiva militar a Rafah, entre altres mesures sol·licitades per evitar un "genocidi" contra els palestins de Gaza. Pretòria també va demanar exigir a Israel "de manera clarament explícita" el cessament de les seves activitats militars a la Franja.

Durant aquesta setmana, un panel de 15 jutges ha conclòs que Israel ha d’aturar la seva operació militar a Rafah. La votació, de 13 a 2, només va comptar amb l’única oposició de jutges d’Uganda i del mateix Israel. Tant Hamàs com l’Autoritat Palestina van acollir amb satisfacció la decisió, però el grup palestí que governa de facto Gaza va dir que no és suficient i va exigir el cessament definitiu de l’ofensiva israeliana sobre l’enclavament, que ja ha matat més de 35.800 palestins. Malgrat que la CIJ no compta amb una força policial per fer complir les seves ordres, els seus mandats són sempre legalment vinculants i els països europeus ja van avançar que donarien suport al tribunal. Si bé es preveu que els EUA donin suport al seu aliat israelià, és probable que s’enfronti a sancions internacionals al desobeir l’ordre del tribunal mundial, amb les greus conseqüències que tindria.

Notícies relacionades

Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial

Cordó parcial als ultres

A finals de l’any passat, Sud-àfrica va iniciar un procediment contra Israel i va exigir, en una fase prèvia del judici, al Govern israelià que prengués mesures cautelars per evitar un genocidi a la Franja. Sense demanar un alto el foc tal com havia fet Pretòria, la CIJ va concloure un mes després que era "plausible" el risc de genocidi contra els palestins de Gaza i va indicar mesures cautelars per les quals va demanar a Israel passos "immediats i efectius" que impedeixin aquest crim, i que castigui qualsevol incitació a l’extermini dels palestins. Al febrer, mentre continuaven morint milers de gazatís, Sud-àfrica va sol·licitar mesures addicionals, petició que va ser rebutjada pel tribunal.

Finalment, el 28 de març la CIJ va indicar mesures addicionals per evitar la fam "ja instaurada" entre els civils de la Franja. El 10 de maig, Sud-àfrica va tornar a recórrer al tribunal pel temor de l’ofensiva militar israeliana a Rafah. Durant les últimes setmanes, les ordres d’evacuació de l’Exèrcit hebreu han obligat a 900.000 persones a tornar a desplaçar-se un altre cop.