El líder predestinat a ocupar el lloc del que va ser el seu professor

Les vides d’Ebrahim Raisi, el fins ara president de l’Iran, i Ali Khamenei, el líder suprem, s’assemblaven, i a Raisi li interessava que fos així. Tots dos, de petits, i amb 20 anys de diferència, van estudiar al seminari de Qom, on es van convertir en clergues. Va ser allà on es van conèixer: Khamenei va ser professor de Raisi.

Des d’allà, tots dos es van enlairar. El president iranià mort diumenge passat, escollit en unes eleccions marcades fa tres anys, va començar la seva carrera judicial el 1981; aquell mateix any, Khamenei va ser elegit president. Khamenei va passar d’aquesta posició a la d’aiatol·là el 1989 i aquest era el camí que, segons molts experts, esperava justament realitzar l’alumne a partir d’ara. Khamenei mai s’ha expressat públicament sobre qui el succeirà, però Raisi estava entre els candidats, juntament amb el fill del mateix líder suprem, Mokhtaba Khamenei.

Milers d’executats

El fins ara president iranià no era una figura nova quan va arribar a la presidència el 2021. El 1985 va ser nomenat fiscal general de Teheran, la capital, i el 1988 va ser posat com a membre d’una comissió encarregada de purgar els milers de dissidents a les presons iranianes després del final de la guerra contra l’Iraq.

Notícies relacionades

Trump nomena un enviat especial per annexionar-se Grenlàndia

Les víctimes d’Epstein

Aquesta comissió va rebre el nom de la "comissió de la mort" i, segons Amnistia Internacional (AI) va ordenar l’assassinat extrajudicial de 5.000 presoners, sobretot de l’organització Mujahidins del Poble de l’Iran.

En els anys al poder, Raisi va endurir la repressió moral, amb noves lleis per restringir, encara més, el "mal ús" del vel islàmic al país. A més, va estar al comandament de la repressió contra les protestes el 2022, després de la mort de la jove Mahsa Amini a mans de la policia moral. Segons recomptes independents, 500 persones van morir en les protestes per la dura repressió policial, i una desena de manifestants detinguts (de 22.000) van ser condemnats a mort setmanes i mesos després dels disturbis..