El Consell d’Europa aprova el primer tractat sobre IA
La regulació de la intel·ligència artificial aixeca crítiques per no garantir els drets

El Consell d’Europa, organització que representa fins a 46 països europeus, va aprovar ahir i després de dos anys de negociacions el primer tractat internacional i vinculant per regular la intel·ligència artificial (IA), una fita no exempta de polèmica.
Aquest conveni obliga els estats que l’han signat a posar en marxa mesures per "identificar, avaluar, prevenir i atenuar possibles riscos" d’aquesta tecnologia, així com controlar-la per garantir que no s’utilitzi per "atacar les institucions i processos democràtics" i perquè "respectin la igualtat, incloent-hi la de gènere, impedeixin la discriminació i protegeixin la vida privada".
A partir del 5 de setembre, data establerta per a la firma d’aquest marc legal, els països signataris es podran acollir a les disposicions ja establertes o activar altres mesures equiparables.
Negociacions
El Consell d’Europa, que no pertany a la Unió Europea, està compost per 46 països del continent i compta amb sis estats més (els EUA, el Canadà, el Japó, Mèxic, Israel i el Vaticà) com a observadors. L’Argentina, Austràlia, Costa Rica, el Perú i l’Uruguai també han participat en les negociacions.
Tot i que s’ha forjat després de dos anys de debat intern, l’acord ha despertat el malestar tant d’experts en IA com de legisladors, que denuncien que aquestes obligacions per garantir els drets humans no són aplicables en casos de seguretat nacional. L’adopció de sistemes com ara el reconeixement facial en contextos policials o a les fronteres és altament problemàtica, ja que pot accelerar la discriminació de comunitats particularment vulnerables, com per exemple els migrants. La regulació de la IA de la UE també compta amb aquesta controvertida excepció.
Notícies relacionadesEl 18 d’abril, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va emetre un comunicat en què denunciava que l’acord també exclou, en gran manera, el sector privat, responsable del desenvolupament dels sistemes d’IA. Aquest "enfocament diferenciat– van lamentar– crea una important llacuna". Els parlamentaris també van proposar incloure-hi una disposició específica sobre salut i medi ambient.
Dimecres, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Volker Türk, va instar el Consell d’Europa a "reconsiderar" aquestes dues polèmiques exempcions. Per al periodista Luca Betuzzi, aquestes crítiques són un "clar senyal que la narrativa triomfalista (de les autoritats) no es correspon amb la realitat".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Turisme de masses Inventen platges falses per despistar els turistes a les Balears
- Pobresa a Catalunya La vida en un garatge de tres nens de l’Hospitalet: «¿Fins quan hem d’estar així?»
- La fuga d’agost del 2024 Sallent reconeix que els Mossos no van sospesar la fugida de Puigdemont
- Baròmetre municipal La vivenda supera la inseguretat com a principal problema dels barcelonins
- Tempesta judicial i política L’empresonament de Cerdán noqueja Sánchez, que no pot desviar el focus
- Successos Mor un menor de dos anys en quedar-se tancat dins d'un cotxe a Valls
- Segons l’Institut Carles III Espanya registra 265 morts prematures atribuïbles a la calor de l’última setmana, 43 a Catalunya
- EL MERCAT BLAUGRANA El Barça renova Ansu Fati fins al 2028 i el cedeix al Mònaco
- Sanitat pública Catalunya reforma l’atenció primària perquè en un any es pugui oferir assistència en 48 hores
- La legislatura catalana El Govern d’Illa recolza Sánchez, però s’aïlla de la seva crisi: «Estem centrats a governar Catalunya»