Putin renova els seus homes de confiança per a un reforç bèl·lic

Després de les eleccions presidencials del mes de març passat, el president rus Vladímir Putin va començar la seva nova legislatura el 7 de maig, però no va ser fins aquest diumenge passat a la nit que va anunciar qui serien les seves persones de confiança per ser ministres. Tot i que no és l’únic rostre nou, el càrrec més rellevant en el context de guerra actual és el de Defensa, que va deixar de ser Serguei Xoigú, amb la credibilitat tocada després d’un rumb errant de les Forces Armades al front d’Ucraïna des del 2022 i el substitueix l’economista Andrei Beloússov.

En la memòria queden aquelles estampes de Vladímir Putin i Xoigú caçant junts al bosc de la regió siberiana de Tuvà, quan el segon tenia popularitat i prestigi com a titular de Defensa. L’oficialisme rus no s’ha oblidat d’ell i el tuvà passarà a ser el secretari del Consell de Seguretat rus, una institució en la qual serà un dels tres grans noms juntament amb l’expresident Dmitri Medvédev (vicepresident) i el mateix Putin (president). El mateix portaveu Dmitri Peskov del Kremlin va justificar el canvi de ministre a causa de l’enorme despesa que suposa mantenir el múscul militar rus, una cosa semblant al problema que va tenir l’URSS als anys 80. Llavors va ser del 7,4% del PIB, mentre que actualment la despesa militar russa suposa un percentatge de prop del 6,7%.

Conflicte llarg

A més de renovar el càrrec, aquest canvi indica la voluntat d’evitar que la guerra sigui un llast econòmic, ja que tot sembla indicar que el conflicte podria tenir una llarga durada. De moment ja està durant més del que pensaven els comandaments russos, que van creure que Kíiv es rendiria de seguida, com Geòrgia el 2008, que va capitular en menys d’una setmana. Aquesta idea es va plasmar en mitjans públics, que van compartir publicacions sobre la victòria russa i de la tornada de la "petita Rússia" (terme imperialista per referir-se a Ucraïna) després d’una "victòria" en l’"Operació Militar Especial", tal com se sol anomenar la guerra en el marc oficialista rus, que no va arribar a produir-se.

Canvi de carteres

El canvi també s’entén per la pèrdua de confiança que el lideratge rus tenia en Xoigú, debilitada després de dos anys complexos, inclòs un intent de cop d’Estat per part del grup de mercenaris Wagner en qui ell era el principal objectiu dels homes del "cuiner de Putin", Ievgueni Prigojin. Tot i que Putin i el govern van tancar files amb ell, res va seguir com abans. Un altre dels perjudicats en els nous nomenaments ha sigut Nikolai Patruixev, un dels homes clau del putinisme, que fins diumenge passat va ser el cap del Consell de Seguretat i va ser destituït sense que s’hagi fet públic un nou nomenament per a ell de moment.

En altres àrees clau del Govern rus no obstant, molts dels que fa anys qu estan en el càrrec seguiran al capdavant de les seves respectives carteres. Un dels noms més importants del dia també va ser el primer ministre Mikhaïl Mixustin, que va arribar a principis de 2020 per substituir el llavors impopular Dmitri Medvédev. Va arribar sent un total desconegut per al públic i ha complert amb escreix el perfil baix que el líder rus esperava d’ell, per això ha optat per tenir-lo quatre anys més en el càrrec.

Notícies relacionades

Els Obama escenifiquen el seu suport a la candidatura de Kamala Harris

Els EUA detenen ‘el Mayo’ i un fill del ‘Chapo’, líders del càrtel de Sinaloa

Altres ministres estratègics com el d’Afers Exteriors (el veterà Serguei Lavrov, des de 2004), el d’Interior (Vladímir Kolokoltsev), Educació (Serguei Kravtsov) entre d’altres, segueixen amb la mateixa persona al comandament de les seves respectives carteres. Entre les que sí que han vist un canvi de cartes hi ha ministeris com el d’Energia (Serguei Tsivilev), Transport (Roman Starovoit), Esport (Mikhaïl Degtiarev), Agricultura (Oksana Lut) i Indústria (Anton Alikhanov).

Al Consell de Ministres, la majoria formen part de Rússia Unida, el partit oficialista del règim rus o venen com a candidats independents, mentre que un, Degtiarev, és del partit Liberal-Demòcrata, part de l’oposició sistèmica russa.