¡Adeu, Israel!
![Protestantes pro-Palestina piden que la Universidad de California desinvierta en proyectos con Israel Protestantes pro-Palestina piden que la Universidad de California desinvierta en proyectos con Israel](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/917b841f-b941-48ba-b0e2-d507219beb21_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Protestantes pro-Palestina piden que la Universidad de California desinvierta en proyectos con Israel /
Un dia com avui fa 76 anys, Israel celebrava la vigília de ser reconegut com a Estat. L’Organització de les Nacions Unides va reconèixer no només que els jueus havien de tenir una pàtria, sinó també que el lloc era a Palestina, la terra promesa a Abraham en la Bíblia. Des del primer dia, Israel va haver de defensar-se. Els àrabs d’aquelles terres van percebre la decisió com una despossessió i van apel·lar als seus germans musulmans per atacar-los.
Sense l’acord de l’ONU, Israel no hauria sigut mai un Estat, i sense el suport d’Occident no hauria pogut subsistir. Per això sembla una broma que l’ambaixador israelià en aquest organisme internacional, en una escena patètica, hagi triturat la Carta de les Nacions Unides ara que aquest organisme ha decidit donar més rellevància –no encara l’estatus de país membre– a Palestina. La història es repeteix. Llavors, l’ONU va buscar protegir els jueus, però avui, molt més tímidament, intenta evitar l’aniquilació palestina. ¿Per què acceptar que la legitimitat d’uns és superior a la d’altres?
Els palestins fa mig segle que lluiten, no perquè siguin terroristes, no perquè defensin interessos llunyans, sinó per defensar el poc que els queda de territori: una petita franja assetjada a Gaza i enclavaments dispersos per tot Cisjordània. La convivència sembla impossible. Israel no ha fet res per integrar-se i ara clama venjança pels atacs –terroristes, sí– dels seus ocupats. Sotmet i massacra una població que no té exèrcit, i no distingeix entre enemics de Hamàs i la població civil. Un terç de les víctimes d’aquesta guerra són menors i un altre terç són civils sense capacitat de defensar-se. Israel guanya la guerra, però perd el relat, especialment a Occident, el seu principal aliat, on els nostres joves acampen en protesta per una invasió que veuen tan injusta com el genocidi nazi sobre els jueus. I aquí és on comença a perdre Israel. La guerra no només es guanya al front. Aquí, a la rereguarda de la nostra opinió pública, comencen a veure’s molts mocadors d’adeu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"
- Narcotràfic Confiscades quatre tones de cocaïna al port de Barcelona
- Comercialitzat als EUA La UE no aprova el fàrmac que alenteix l’avenç de l’Alzheimer
- Vacances alternatives L’‘airbnb’ de les mascotes
- Els gossos van també al casal