La despesa militar al món es dispara a nivells rècord

No per esperada, la dada és menys inquietant. L’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (SIPRI) acaba de concloure, en el seu informe anual, que les guerres d’Ucraïna i el Pròxim Orient van disparar l’any passat la despesa militar arreu del món, fins a arribar a una xifra rècord, mai registrada anteriorment, de 2,4 bilions de dòlars. L’increment, del 6,8% en comparació amb el 2022, és general i es registra a tots els continents i en les 10 primeres potències militars del planeta sense excepció.

Especial rellevància adquireixen les dades procedents de Rússia i Ucraïna, dos països que protagonitzen en aquests moments el primer conflicte armat entre estats que té lloc al continent europeu des de la Segona Guerra Mundial: mentre Moscou, segons dades oficials, es va gastar el 2023 109.000 milions de dòlars, Kíiv, per la seva banda, hi dedicava 64.800 milions.

"Cap sorpresa; ens trobem en una tendència armamentística innegable", valora per a EL PERIÓDICO Jesús Núñez de Villaverde, codirector de l’Institut sobre Conflictes i Acció Humanitària. I en aquesta nova carrera bel·licista en la qual estem immersos, l’analista no identifica un responsable únic: "El militarisme rus existeix, el xinès, sens dubte, però els EUA també porten a terme accions que poden ser percebudes per altres actors com una amenaça de seguretat".

La classificació del SIPRI col·loca els EUA en primer lloc, a una descomunal distància del segon classificat, la Xina. D’acord amb les dades de la institució sueca, el Govern nord-americà va dedicar la barbaritat de 916.000 milions de dòlars a les seves despeses militars, xifra que suposa un increment d’un 2,3% respecte a l’any anterior, i prop d’un 10% comparada amb la de fa un decenni.

"Nous sistemes d’armes"

Com ja és una realitat des de fa una dècada, la categoria que va experimentar un increment més pronunciat va ser la dedicada al que a Washington es denomina recerca, desenvolupament, test i avaluació (RDT&E), fet que demostra el seu interès a allunyar-se del model de Forces Armades centrades a combatre forces insurgents i, al seu lloc, "desenvolupar nous sistemes d’armes que es puguin emprar en un conflicte amb un adversari dotat de capacitats militars avançades".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

Això coincideix amb un canvi en la percepció a Washington del principal enemic al qual s’enfronten els Estats Units: en la primera dècada del segle, era Al-Qaida; en l’actualitat, aquesta posició recau sens dubte en Rússia i la Xina, d’una manera menys pronunciada en termes militars.

La Xina, per la seva banda, va dedicar 206.000 milions de dòlars, o el que és el mateix, un 6% més que el 2022. I, tot i que es tracti d’un increment important, és una xifra d’un sol dígit.