La UE sanciona colons israelians violents per abusos

La decisió política estava presa: la van adoptar fa un mes els ministres d’Exteriors de la UE i ahir es va fer efectiva amb la seva publicació en el diari oficial. La UE ha sancionat per primera vegada colons israelians extremistes acusats de cometre "greus abusos contra els drets humans" contra palestins a Cisjordània i Jerusalem Est, incloses tortures i altres tractes cruels, inhumans o degradants, i la violació del dret a la propietat i a la vida privada i familiar.

En total són quatre les persones i dues les organitzacions a les quals la UE –inicialment se n’havia estudiat una dotzena– aplicarà mesures restrictives, un nombre inferior al que desitjaven moltes delegacions tot i que la unanimitat requerida va fer rebaixar l’ambició. Les entitats incloses en la llista són Lehava, un grup supremacista jueu de dreta radical, i Hilltop Youth, una organització juvenil radical "formada per membres coneguts per actes violents contra els palestins i els seus llogarrets a Cisjordània".

També es van incorporar a la llista negra europea dues figures destacades de Hilltop Youth, Meir Ettinger i Elisha Yered, que van estar involucrats en atacs mortals contra palestins el 2015 i 2023. Junt amb aquests dos individus també es va sancionar Neria Ben Pazi, acusat d’atacar repetidament palestins a Wadi Seeq i Deir Jarir des del 2021, i Yinon Levi, que, segons la UE, ha participat en múltiples actes violents contra pobles veïns des de la seva residència al lloc d’avançada il·legal de la granja Mitarim.

108 individus i 28 entitats

Amb les noves incorporacions, les mesures restrictives sota el Règim Global de Sancions de Drets Humans de la UE s’apliquen ja a 108 individus i 28 entitats de diversos països. Com és habitual, les persones incloses en el règim de sancions estaran subjectes a la congelació d’actius i no se’ls podrà subministrar fons o recursos econòmics, directament o indirectament, o en el seu benefici. A més, tampoc podran viatjar a la UE.

Durant mesos alguns països de la Unió Europea s’havien resistit a fer el pas de sancionar a escala europa els colons israelians violents. És el cas d’Alemanya, Àustria o la República Txeca, que van frenar l’acord durant molt temps tot i que alguns estats membre com Espanya ja havien adoptat mesures a escala nacional. Finalment, els líders europeus van reprovar l’actitud d’aquests colons extremistes en les seves conclusions del març i van demanar als caps de la diplomàcia que acceleressin els treballs per adoptar mesures restrictives.

Notícies relacionades

El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»

Israel respon a la represàlia de l'Iran i l'intercanvi de míssils i bombardejos s'empitjora

L’atac israelià a l’Iran va interrompre la cimera de ministres d’Afers Estrangers del G7 a Itàlia, fet que va tenir com a efecte que es canviés l’agenda per discutir de l’assumpte i que els participants sortissin a oferir les seves declaracions públiques. Declaracions que, no obstant, repeteixen el que s’ha dit en dies anteriors: la crida a evitar una altra escalada a la regió. En el document final de la reunió, el G7 afirma que "recolza la seguretat d’Israel" però convida "totes les parts a treballar per evitar una desescalada", va dir el ministre italià Antonio Tajani.

"A Teheran li demanem posar fi al seu suport a Hamàs i Hezbol·là, i no s’exclou la possibilitat d’adoptar sancions i altres mesures", va afegir Tajani. "El G7 no serà un espectador", va avisar, a l’afegir que Itàlia és un dels països que manté contactes diplomàtics amb l’Iran.