Amnistia acusa Washington de recolzar les tortures en centres de Síria

La Marwa sap que ningú al seu lloc podria haver suportat el que ella va haver de viure. "Vaig intentar escapar però em van capturar, tenia dues opcions: casar-me o ser traslladada a una presó subterrània", recorda aquesta dona siriana sobre el temps que va passar a les madafes d’Estat Islàmic, és a dir, les cases d’hostes per a dones del grup terrorista. "No podíem sortir d’allà ni veure ningú de fora", rememora ara des d’un centre de detenció al nord-est de Síria. La seva història és la de milers de dones que van caure a les xarxes del tràfic d’Estat Islàmic durant el califat. Ara, moltes d’elles, desenes de milers, segueixen atrapades en insalubres i inhumans centres de detenció sota el control de l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria (AANES, per les seves sigles en anglès) i les seves milícies associades, avalades pels EUA, segons denuncia Amnistia Internacional.

"Les víctimes de tràfic, com aquesta dona, tenen alguns drets: no ser condemnades pels actes comesos durant el seu temps sota coacció i l’obligació per part dels seus governs de repatriar-les", assenyala Lauren Aarons, assessora principal sobre gènere, conflictes i justícia internacional d’Amnistia Internacional. Però a l’infern d’aquests infames centres no hi ha lloc per al dret internacional. Més de 56.000 persones són víctimes d’aquesta absència al continuar tancades per sisè any consecutiu en 27 centres de detenció i dos camps a cel obert, Al-Roj i Al-Hol, gestionats per l’AANES. Així ho recull Amnistia Internacional en el seu informe Les conseqüències: injustícia, tortura i mort sota custòdia al nord-est de Síria, realitzat a través de tres visites a aquestes instal·lacions, "bastant excepcionals", i més de 300 entrevistes amb presoners, expresoners i funcionaris.

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

Separats de les mares

Amnistia denuncia que més de la meitat de les persones retingudes en aquest sistema són nens. "Aquests 30.000 menors presos suposen la concentració de nens privatsde llibertat més gran a qualsevol part del món", remarca Nicolette Waldman, assessora principal de crisi de l’organització amb seu a Londres. Molts d’ells van arribar com a menors als centres de detenció i han entrat a l’edat adulta des d’una cel·la.