Un "orgullós" Trump al banc dels acusats

El moment històric ha arribat. Donald Trump, expresident dels Estats Units i candidat de facto republicà per enfrontar-se amb Joe Biden en les eleccions presidencials de novembre, es va convertir ahir en el primer ocupant del Despatx Oval en la història que s’asseu al banc dels acusats en un cas penal.

Ho fa per 34 delictes que el fiscal Alvin Bragg li va imputar per falsificar documents per ocultar el pagament de 130.000 dòlars que abans de les eleccions del 2016 el seu advocat, Michael Cohen, va dur a terme per silenciar Stormy Daniels, l’estrella del porno que manté que el 2006 van tenir una relació sexual, que ell nega. Tot i que el pagament per si mateix no representa cap delicte, la falsificació documental ho és, i elevada a greu perquè la fiscalia assegura que va aconseguir la intenció d’interferir en les eleccions.

L’interès de la premsa era palpable també davant l’edifici de tribunals, amb desenes de càmeres i reporters situats davant l’entrada. A la plaça davant la cort hi havia aquesta vegada només un grapat de manifestants a favor i en contra de Trump, menys que l’any passat, quan hi va acudir per ser formalment imputat i declarar-se "innocent" dels càrrecs.

I just abans d’entrar a la sala, en unes declaracions a la premsa, Trump es va dir "molt orgullós" i "molt honrat" de ser allà, tot i que va intentar reiteradament retardar el judici, una cosa que sí que ha aconseguit en les altres tres causes penals que enfronta. També va reiterar les seves declaracions habituals assegurant que es tracta d’una "persecució política".

Abans que arrenqués el judici amb la selecció del jurat van tenir lloc algunes qüestions de procediment previ en què Trump va aconseguir derrotes però també victòries.

En la part de fracassos el primer va ser la nova negativa a recusar-se del jutge Merchan, que presideix el cas i que Trump ha intentat repetidament allunyar del procés al·legant-ne la suposada parcialitat. Per a satisfacció de Trump, en qualsevol cas, el jutge va rebutjar que la fiscalia pugui presentar elements que podrien haver-li resultat perjudicials. Fonamental és la cinta d’una aparició a Access Hollywood en la qual Trump, llavors magnat immobiliari, presumia que, per la seva fama, podia "fer el que vulgui" amb les dones, incloent-hi "agafar-les pel cony". L’equip fiscal sí que en podrà llegir la transcripció. Merchan també va prohibir a la fiscalia introduir durant el judici tres acusacions d’assetjament sexual contra Trump que van sortir a la llum després del rescat d’aquell vídeo antic, assegurant que són "rumors, xafarderies".

Una altra de les victòries parcials de la seva defensa és que Merchan no deixarà que la fiscalia esmenti que Trump suposadament va mantenir una relació extramatrimonial quan Melania Trump estava embarassada del fill de tots dos, Barron. En canvi, el jutge sí que deixarà que testifiqui la protagonista d’aquesta presumpta aventura, l’exmodel de Playbloy Karen McDougal.

Becaina

Trump va estar seguint aquestes mocions amb cara seriosa, parlant freqüentment i intercanviant notes amb Todd Blanche, l’advocat que lidera la seva defensa. En un moment va fer alguna becaina, segons va publicar Maggie Haberman, la reportera de The New York Times que va ser un dels sis periodistes que podia ser a dins de la sala 1523.

Notícies relacionades

Trump avisa Israel que perdrà el seu suport si s’annexiona Cisjordània

Els EUA porten la lluita antidroga al Pacífic

Després d’una pausa el jutge Merchan va posposar al 23 d’abril una decisió sobre si imposar una multa a Trump per violar l’ordre mordassa, que li impedeix atacar testimonis, fiscals o la família del jutge, una cosa que no ha deixat de fer.

Finalment, a les 14.34 hores, va començar formalment l’inici del judici prenent jurament als primers 96 candidats a ser membres del jurat popular, que compondran 12 membres i sis suplents. El procés, gens fàcil, de seleccionar aquest jurat popular tindrà lloc en els pròxims dies, potser setmanes. Els centenars de convocats són tots residents de Manhattan, un barri on el 70% dels 1,6 milions d’habitants són demòcrates.