Soldats israelians diuen sobre l’Iran que "cal tallar el cap a la serp"

Arribar fins a la frontera d’Israel amb el Líban no és fàcil aquests dies si no es coneixen les seves carreteres. L’Exèrcit israelià interfereix els senyals electrònics per desorientar els GPS que utilitzen també diversos tipus de míssils per guiar-se i, quan un li demana al telèfon la direcció d’un petit poble fronterer, el destí que apareix al mapa és Beirut, la capital libanesa. Tota la regió està en màxima alerta davant les anunciades represàlies iranianes a l’atac contra el seu consolat a Damasc, una resposta que podria arribar també des del Líban, on Hezbollah s’ha embrancat en una guerra de baixa intensitat amb Israel des del 7 d’octubre.

Tots els pobles a cinc quilòmetres de la frontera han sigut evacuats. Queda poca vida als seus camins, embolicats en un inquietant silenci. La mort aquí arriba del cel, però els que tenien por ja se n’han anat. A Hanita no queda més que una desena de residents dels prop de 750 que vivien en aquest quibuts abans de l’atac de Hamàs que va encendre la regió fa sis mesos.

Herba descuidada despunta dels jardins, sumits en una sensació d’abandonament. La frontera libanesa està a poc més de 100 metres dels seus límits. I pels seus carrers no es veuen més que esporàdiques patrulles de soldats israelians proveïts per al combat. Cap de les parts diu voler una guerra total, però quan es juga amb foc a les portes d’un polvorí, de vegades explota. "Impera una política de riscos calculats perquè els dos bàndols tenen molt poder", explica un franctirador israelià que s’identifica com Lyons, el seu nom en clau. "L’Iran no està disposat a entrar en una guerra total amb nosaltres i els nostres amics perquè els destrossaríem. El Líban tornarà a l’Edat de Pedra", afegeix repetint l’amenaça pronunciada fa uns mesos per Yoav Gallant, el ministre de Defensa israeliana.

En la mentalitat israeliana, l’Iran és la mà que gronxa el bressol, la font de tots els seus problemes a la regió. Arma i finança les milícies rivals de l’Estat jueu, amb les quals també col·labora de manera molt estreta. El que no necessàriament les converteix en peons a sou del règim dels aiatol·làs, ja que algunes tenen llargs litigis amb Israel que poc han de veure amb l’Iran i interessos nacionals que condicionen els seus actes.

Hamàs va néixer per lluitar contra l’ocupació militar israeliana dels territoris palestins, mentre que Hezbollah ho va fer per fer front a la seva invasió del sud del Líban. De les dues, aquesta última està molt més a prop de Teheran teològicament i organitzativament. També té unes capacitats militars superiors a les de Hamàs.

Erez comanda l’Equip de Primera Resposta en el quibuts, el cos format per civils i militars que s’encarrega de protegir la població. Ara reforçat per unitats de l’Exèrcit. "Treballem colze a colze. Des de l’inici de la guerra, Hezbollah ha tractat tres vegades d’infiltrar-se a través de la frontera. Llancen míssils i ataquen amb drons. Cal estar sempre atent", diu aquest home menut armat amb un fusell semiautomàtic i una pistola.

"L’origen dels problemes"

Els projectils antitancs són els que més mal han fet aquests mesos. No els identifiquen els radars i són difícils de neutralitzar. Un dels atacs va destruir una vivenda al quibuts, sense que es registressin víctimes. "L’Iran és el cap de la serp, l’origen de tots els problemes a la regió", diu Erez. "No li tenim por a una guerra perquè som forts. Aquesta vegada hauríem d’arribar fins al final i tallar-li el cap a la serp", afegeix Erez sense titubejar.

Tant Teheran com Hezbollah són conscients que Israel els té ganes, cosa que explica segurament per què tots dos estan mesurant cada un dels seus moviments. "Si l’Iran no respon, la població denotarà la debilitat del règim", assegura l’especialista de la Universitat de Reichman, Meir Javedanfar. "Però no està en les millors condicions per embarcar-se en una guerra. Tenen una inflació del 60%, les sancions més grans de la seva història i un règim sense suport popular".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Xi visitarà França, Sèrbia i Hongria en el seu primer viatge a Europa en un lustre

De l’altre costat, la població israeliana està cansada de viure en guàrdia. Vol solucions. Però l’insòlit atac de Hamàs, en el qual van morir 1.150 persones, els ha ficat una por al cos a què no estaven acostumats, revivint els pitjors fantasmes del seu passat. Prop de 80.000 israelians van seguir al nord les ordres d’evacuació del Govern, segons va publicar Haaretz al gener. "Durant la guerra contra Hezbollah del 2006 vaig estar en una base al nord a prop de Kiryat Shmona. Sonaven les sirenes antiaèries però la ciutat era plena i els bars fins a la bandera", recorda Lyons. "Vaig tornar durant aquesta guerra i és buida. El 7 d’octubre ha tingut un enorme impacte psicològic. La gent va pensar que Hezbollah travessaria la frontera i faria el mateix que Hamàs".

De moment, aquests temors no s’han complert. La vida segueix a Israel, tot i que bastant allunyada dels seus patrons normals. Són sis mesos de guerra a Gaza i a la frontera amb el Líban. I ara l’Iran sembla disposat a cridar també a la porta.