El precedent dels combois gal·lesos tirats a cavall
Un tramvia britànic de dos pisos estirat per cavalls a Londres, el 1906.
La línia ferroviària entre Swansea i Mumbles, al sud de Gal·les, ha passat a la història com la primera del món a transportar passatgers. Va ser construïda el 1805 per traslladar pedra calcària d’una pedrera. L’empresari Benjamin French, un dels inversors en la construcció de la línia, va proposar adaptar un dels vagons de ferro, llavors tirats per cavalls, per acomodar-hi passatgers en un recorregut de vuit quilòmetres.
La línia va continuar funcionant amb cavalls fins al 1877, quan es van incorporar les primeres locomotores a vapor, que van funcionar fins al 1929, quan es va completar l’electrificació. Va ser llavors quan s’hi van incorporar els cèlebres vagons vermells de dos pisos.
El servei va tancar el gener del 1960. Malgrat la seva desaparició, el tramvia de Mumbles ha deixat un llegat inesborrable en els habitants de la zona, i en Barry Hughes, director del Museu de Swansea, que continua presumint de comptar amb el primer servei ferroviari de passatgers del món. "És un motiu d’orgull i d’arrelament", assegura.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Ascens i Caiguda d’UN campió OlíMPIC Óscar Casas fa ‘El gran salto’ com a Gervasio Deferr
- EDUCACIÓ A CATALUNYA "En surten pocs i van molt buscats"
- Dos milions de dones pateixen violència econòmica
- "No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"
- METEOROLOGIA Catalunya registra el dia més plujós des del novembre del 2021
- Desconeixement Cita ITV: compte al testimoni MIL del cotxe si es va matricular a partir del 2008
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- TRIBUNALS Rubiales treu pit en la seva declaració davant la jutge
- TENNIS Nadal sufoca la rebel·lió de Cachín i s’aferra a Madrid
- Harry Kane, l’astre sense títols