El món dels tios durs
L’apel·lació a la bondat en termes polítics està desacreditada. El terme bonisme va ser encunyat per desprestigiar qualsevol intenció de col·locar el benestar de les persones –de totes les persones– com a objectiu primordial. Ni benestar ni comprensió ni compassió. Una cuirassa de ferro. Que el dolor aliè, que el maltractament resulti, no només indiferent, sinó objecte de burla o amenaça que ha de ser castigada amb acarnissament. El bonista és el naïf, el feble, el que posa en risc els seus amb la seva ingenuïtat, el que no s’assabenta de què va al món. ¿I de què va al món que els durs preconitzen? Deixem que ens ho expliqui Netanyahu, un dels seus millors representants.
El món dels tios durs va de líders que grapegen la democràcia fins a convertir-la en un règim forjat per a la seva pròpia supervivència. Durant els mesos previs a l’inici de la guerra, cada dissabte, centenars de milers d’israelians es manifestaven contra el Govern d’extrema dreta de Netanyahu i el seu pla per soscavar el poder judicial del país. Avui, malgrat que el suport al primer ministre s’ha desplomat, segueix en el poder sense gairebé oposició. Tota crítica és considerada una traïció.
El món dels durs va de laminar els drets en nom d’una falsa seguretat. Netanyahu és l’home que es qualificava a si mateix com a "el protector d’Israel", el que va aixecar murs i va portar fins al deliri la idea de defensa i superioritat com a única manera possible de supervivència. Sota el seu comandament, Israel ha patit l’atac terrorista més esquinçador i incruent, està massacrant sense pietat als gazatins i posant els israelians a la diana de les reaccions. No hi havia empara en la seva política, només un laberint per protegir el seu poder.
Notícies relacionadesUn món que aïlla a la ciutadania amb el seu relat de por i control. Abans de l’atac de Hamàs, la majoria dels israelians vivia aliens a la realitat de l’altre costat del món. Amb la seva indiferència, beneïa un sistema d’apartheid que sumia més de mig milió de persones en la desesperació. Ara, continuen rebent amb comptagotes l’horror que el seu exèrcit està provocant, els atacs indiscriminats a civils i cooperants, la gana com a arma de guerra. Perquè aquest món també va de cobrir-se el cap amb les mans, de tancar els ulls i tapar les orelles al patiment aliè.
Un món en què la política dels pactes és considerada una debilitat menyspreable. Un acord sempre significa cedir en alguna cosa i no, els durs no poden retrocedir un centímetre. És millor massacrar innocents i incendiar la regió. Avui, els israelians fan provisió d’aliments i aigua i se’ls menja l’angoixa, temen represàlies. ¿Sobreviurà Israel a aquesta guerra? ¿Sobreviurà el seu Estat? ¿I la seva democràcia? ¿I la seva ànima? Un dia, quan els israelians despertin del seu malson, descobriran les atrocitats que s’han comès en nom seu, ¿com acomodaran la realitat homicida amb el seu relat fundacional de víctimes? Però no, no fem preguntes. No sigui que es coli una cosa semblant al bonisme. ¡Que res trontolli el preciós món que modelen els tios durs.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
