L’assalt equatorià a l’ambaixada de Mèxic tensa les relacions a la regió

La decisió del president equatorià Daniel Noboa d’ordenar l’entrada de policies amb cotxes blindats a l’ambaixada mexicana a la capital del país, Quito, per mirar de capturar l’exvicepresident Jorge Glas, estret col·laborador de Rafael Correa a qui se li havia concedit l’asil, provoca alguna cosa més que la fallida de vincles diplomàtics. La ruptura de relacions bilaterals entre Mèxic i Equador, ordenada pel seu president Andrés Manuel López Obrador, i el reclam d’una "investigació exhaustiva" sobre l’esdevingut, afegeix una inquietant turbulència política en una regió que sembla allunyar-se dels temps de consensos en la resolució de les seves diferències.

Les imatges d’uniformats enfilant-se per les parets i tanques que envoltaven la legació mexicana, i després el testimoni del cap d’afers polítics de l’ambaixada, Roberto Canseco, que va assegurar que els agents el van colpejar quan va mirar d’impedir que violessin l’espai sobirà, informen sobre una escalada en les maneres d’abordatge dels problemes polítics en aquesta part del continent.

No es tracta d’un fet que hagi caigut del cel. Durant les últimes setmanes, el president argentí Javier Milei va xocar en termes inusitats amb els seus homòlegs de Colòmbia i Veneçuela, Gustavo Petro i Nicolás Maduro, i aquest últim, al seu torn, ha tingut frecs amb el mandatari colombià i el brasiler, Luiz Inácio da Silva, per la qüestió electoral.

El contacte entre Lula i Milei és mínim i amb un grau zero de coincidències entre aliats històrics. Veneçuela, per la seva banda, manté una disputa territorial amb la Guaiana en què es colpegen els tambors de guerra que ha fet saltar les alarmes dels seus veïns.

Amb aquests precedents, on la ideologia no és un assumpte menor, el dispositiu policial no deixarà indiferent els països llatinoamericans. S’esperen detractors i, possiblement, algunes veus en defensa del procediment que, ha insistit Mèxic, suposa una "flagrant violació del dret internacional i la sobirania". La presidenta d’Hondures, Xiomara Castro, va dir que es tracta d’un "acte intolerable" i es va solidaritzar amb López Obrador. "S’ignora l’històric i fonamental dret a l’asil".

El Govern de l’Equador havia declarat persona non grata l’ambaixadora mexicana a Quito, Raquel Serur, per uns comentaris de López Obrador sobre l’assassinat de l’excandidat presidencial equatorià Fernando Villavicencio i les aparents conseqüències electorals d’aquest crim. El president mexicà va dir que l’atemptat letal va perjudicar Luisa González, la candidata presidencial del Moviment Revolució Ciutadana, que lidera l’exgovernant Correa (2007-2017).

Reacció de Correa i Noboa

Villavicencio va ser cosit a trets el 9 d’agost del 2023, a la sortida d’un míting electoral a Quito, quan faltaven 11 dies per a la celebració de la primera volta de les eleccions generals extraordinàries, procés que finalment va concloure amb el triomf de l’ignot Noboa. La Cancelleria de l’Equador va invocar el principi de "no-intervenció" en assumptes interns d’un altre país i la Convenció de Viena per sancionar l’ambaixadora.

Ara, la Convenció de Viena és aixecada per Mèxic. La seva ministra d’Exteriors, Alicia Bárcena, va anunciar que el seu país recorrerà al Tribunal Internacional de Justícia i "a totes les instàncies, regionals i hemisfèriques", entre aquestes l’Organització d’Estats Americans (OEA), que no es va demorar a fixar una posició. El seu secretari general, Luis Almagro, va manifestar el rebuig a "qualsevol acció violatòria o que posi en risc" la inviolabilitat de les missions diplomàtiques que tots els estats estan "obligats" a respectar. Sobre aquest raonament, l’OEA va expressar "solidaritat amb els que van ser víctimes de les accions improcedents" i va cridar a un "diàleg" per superar les friccions. S’espera un pronunciament de la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (Celac), a instàncies de Mèxic.

L’episodi deixarà d’involucrar només els dos països. "Mai vam pensar que l’Equador violaria el dret internacional i l’Acord de Viena. La veritat és que ni en temps de guerra ha passat una cosa d’aquest tipus, ni en els pitjors moments que ha viscut l’Amèrica Llatina ni el món sencer s’ha donat una situació d’aquesta naturalesa", ha dit Bárcena, i no és atzarós. Quan els militars argentins van prendre el poder, el 1976, Mèxic va allotjar a la seva legació diplomàtica l’expresident peronista Héctor Cámpora, que es va mantenir diversos anys a la residència fins que la dictadura va autoritzar, de mala gana, la seva sortida del país.

Després de la incursió policial de la nit de divendres, Correa va reaccionar irat des de Bèlgica i va responsabilitzar el Govern de "la seguretat i integritat física i psicològica" de Glas. "Ni en les pitjors dictadures s’ha violat l’ambaixada d’un país. No vivim en un Estat de Dret, sinó un Estat de barbàrie, amb un improvisat que confon la pàtria amb una de les seves hisendes bananeres", va assenyalar en al·lusió al llinatge i l’especialitat econòmica familiar de Noboa: fill del principal magnat equatorià, Álvaro Noboa, que va intentar en tres ocasions arribar a la presidència equatoriana.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

Noboa va justificar l’envestida. "A l’haver-se abusat de les immunitats i privilegis concedits a la missió diplomàtica que allotjava Jorge Glas, i concedir un asil diplomàtic contrari al marc jurídic convencional, s’ha procedit amb la seva captura". I va afegir: "Cap delinqüent pot ser considerat perseguit polític". Amb la seva bravata, va aconseguir l’impossible: que l’oposició mexicana s’alineés amb López Obrador.

No és una dada menor que la incursió contra l’ambaixada mexicana tingui lloc dues setmanes abans d’una consulta popular amb què Noboa busca dotar-se de nous instruments legals i polítics per combatre el narcotràfic que assola el seu país.