Eslovàquia mostra el pols entre prorussos i europeistes

Les eleccions presidencials eslovaques van plasmar un fort pols entre l’exministre d’Exteriors eslovac, Ivan Korcok, representant de la via liberal i europeista, i el president del Parlament, Peter Pellegrini, aliat del populista i prorús primer ministre Robert Fico. Els primers sondejos al tancament dels col·legis electorals de la televisió pública RTVS apuntaven a una victòria mínima per un 51% per a Korcok respecte del 49% del seu rival. Una altra projecció de vot mostrava exactament el resultat invers, però amb victòria per a Pellegrini.

Korcok es va imposar a la primera ronda celebrada fa dues setmanes i va seguir la línia de la presidenta sortint, Zuzana Caputova, que no optava a la reelecció, enmig de l’intens assetjament a què s’ha vist sotmesa des de les files de Fico. Una victòria del candidat europeista implicaria certa capacitat d’actuar de contrapès davant el primer ministre, tot i que el càrrec presidencial a Eslovàquia és de caràcter eminentment representatiu.

El suport a Ucraïna

Eslovàquia, amb 97 quilòmetres de frontera amb Ucraïna, va mantenir la línia del màxim suport humanitari i militar a Kíiv fins a la victòria de Fico a les eleccions parlamentàries d’octubre de l’any passat. La nova coalició sorgida d’aquesta victòria entre el populisme esquerrà del primer ministre, el socialdemòcrata Hlas (el partit de Pellegrini), i la ultradreta es va afegir a les pautes respecte d’Ucraïna de l’hongarès Viktor Orbán, l’aliat més poderós de Vladímir Putin entre els socis del bloc comunitari i de l’OTAN.

Notícies relacionades

Un mes després de l’acord amb Israel, l’ajuda continua sense arribar a Gaza, i la UE, sense prendre mesures

La cimera entre Trump i Putin promet més teatre que conclusions

Bratislava va suspendre llavors els subministraments d’armes a Ucraïna, mentre que, a escala de la política interior, va emprendre camins similars als del líder ultranacionalista hongarès, tant referent a les andanades per controlar els mitjans de comunicació públics com a la seva reforma judicial. La línia actual del Govern de Bratislava el confronta no només amb Brussel·les, sinó amb altres socis del flanc est, nòrdic i bàltic europeus, defensors del suport a Ucraïna.

S’hi sumen les tensions amb la veïna República Txeca: la intensificació de les relacions amb Moscou ha precipitat una crisi amb el Govern txec.