La UE acudeix a ‘influencers’ per impulsar el vot jove a les europees

"

"He tingut la sort de veure-us en els meus concerts als Estats Units. Us he sentit alçar les vostres veus i sé com són de poderoses. ¡Assegureu-vos que estigueu a punt per utilitzar-les en les nostres eleccions aquest any!". El setembre de l’any passat, Taylor Swift va demanar als seus milions de fans que s’impliquessin en el procés democràtic. L’endemà, més de 35.000 joves nord-americans es van registrar per poder votar. Tot, amb una simple publicació a les xarxes socials.

La UE busca una mobilització semblant. Al gener, el vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, va sorprendre al llançar una crida a Swift perquè també ajudi a impulsar la participació en les eleccions al Parlament Europeu, que se celebren entre el 6 i el 9 de juny. "Espero de tot cor que faci el mateix pels joves europeus", va assegurar, intentant arribar a les orelles de la influent artista.

Swift i el seu Eras Tour, la gira de concerts més taquillera de la història, desembarcaran al continent a partir del 9 de maig, una data que coincideix amb el Dia d’Europa. No obstant, Brussel·les no vol ni esperar tant ni posar totes les seves cartes en una opció. Per això està recorrent a creadors de contingut de diferents països europeus per fer arribar als ciutadans la importància d’acudir a les urnes i d’implicar-se en la política comunitària.

En les eleccions del 2019, la UE va aconseguir elevar la participació fins al 50,6%, les millors xifres des del 1994. Aquest augment va ser possible gràcies, en gran part, als més jovesde 25 anys. Les autoritats europees creuen que aquest any pot anar a més. Els sondejos apunten a l’optimisme: un 57% dels ciutadans europeus estan interessats en les eleccions, un interès que entre els joves creix fins al 50%. A més, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Grècia i Malta han rebaixat l’edat de vot als 16 i 17 anys.

"El vot jove és molt important perquè són els que viuen la UE amb més normalitat, perquè seran els responsables de mantenir el projecte europeu i perquè els ajuda a desenvolupar una actitud democràtica", explica Jaume Duch, director general de comunicació del Parlament Europeu.

Campanya a les xarxes

La setmana de l’11 de març, dotzenes d’influencers –des d’advocades fins a dissenyadors de mapes o expertes en moda– van anar al ple d’Estrasburg per entendre millor el funcionament i els reptes de la UE. "Vaig poder xerrar sobre feminisme amb eurodiputades de manera molt propera, com si fossin les meves amigues. Això em va fer sentir que la política no està tan lluny i em va impulsar a pronunciar-me", explica la dibuixant catalana Raquel Riba Rossy. "Puc ser crític amb algunes coses, però com a creador he d’aportar al projecte per rescatar temes interessants que la gent pot ser que no conegui i arribar allà on no arriba la UE", afegeix el consultor tecnològic Rodrigo Taramona. "Hi ha una narrativa tòxica i constant que repeteix que a Europa no es fa res i això em sembla injust".

Notícies relacionades

Xi visitarà França, Sèrbia i Hongria en el seu primer viatge a Europa en un lustre

Meloni intenta explotar l’impuls en els sondejos per arrasar en les europees

La seva experiència a la ciutat francesa s’ha traduït en missatges informatius i de conscienciació que ha compartit a les xarxes, principal punt d’informació de cada vegada més joves. Aquests continguts compten amb total llibertat editorial i s’adapten als interessos del creador, que fa de "pont" entre la seva comunitat i la UE. Taramona ha publicat un vídeo al seu canal de TikTok, que acumula més de 910.000 seguidors, en el qual explica que encara hi ha països europeus on és legal esterilitzar dones discapacitades. Riba utilitzarà la seva creació, el popular personatge de còmic Lola Vendetta, amb 637.000 seguidors a Instagram, per convidar la gent a votar.

Molts joves acudeixen a aquestes plataformes per informar-se en lloc de buscar a Google o llegir mitjans de comunicació tradicionals, que els generen desconfiança. Conscients de la seva influència –TikTok té 140 milions d’usuaris europeus–, la UE està recorrent a creadors que dominen els codis comunicatius que aconsegueixen captar l’atenció dels adolescents. "Tenen un llenguatge més pròxim i més llibertat en la presentació dels continguts, es poden adaptar a les tendències, mentre que el Parlament Europeu té les seves limitacions i ha d’anar amb compte perquè continua sent una institució pública", assegura Duch.