Destapat a Itàlia un frau de 600 milions de fons europeus

Una operació policial massiva ha revelat possiblement un dels fraus més greus coneguts fins ara amb fons europeus emesos per fer front a les seqüeles de la pandèmia. De fet, l’estafa, els detalls de la qual es van revelar ahir, involucraria un "grup criminal" que, amb l’ajuda de diversos testaferros i empresaris, hauria defraudat presumptament almenys 600 milions d’euros del Pla italià de Recuperació de la pandèmia (PNRR), part del FRR, pilar principal del pla de recuperació NextGenerationEU.

Segons va informar la Guàrdia de Finances del país transalpí, el principal cos encarregat d’executar l’operació juntament amb policies d’Eslovàquia, Romania i Àustria, el cas seria monumental. Tant és així que, amb la coordinació de la Fiscalia europea, ja s’han emès 24 ordres d’arrest en diversos països, vuit de les quals han resultat en presó preventiva i 14 en arrest domiciliari. A més, a dos més se’ls ha prohibit qualsevol activitat relacionada amb el comerç.

Els arrestos a Itàlia, en els quals van participar també gossos policia, s’han produït al Laci, regió que té com a capital Roma, així com a les regions del sud de la Campània i la Pulla, i algunes del nord del país, entre les quals el Vènet, la Llombardia, el Trentino Südtirol, el Friül-Venècia Júlia i la Toscana. A més, les mateixes fonts van confirmar que als detinguts se’ls han confiscat béns per valor de 600 milions d’euros, entre els quals hi ha mansions, "importants sumes de criptomonedes", joies Cartier, rellotges Rolex i vehicles de luxe, entre els quals hi ha un Lamborghini Urus, un Porsche Panamera i un Audi Q8.

Més concretament, el grup criminal hauria manipulat "desenes de milions" d’euros finançats pel pla de recuperació italià als sectors de la digitalització, innovació i competitivitat del sistema productiu local, també vinculats a la companyia SIMEST, participat pel banc públic Cassa Depositi i Prestiti. SIMEST va col·laborar amb les investigacions, segons s’ha precisat.

Les investigacions van permetre així mateix descobrir com aquesta organització, "utilitzant freqüentment les mateixes empreses, també es dedicava a la creació de crèdits inexistents al sector de la construcció i per al suport a la capitalització d’empreses, per un total d’aproximadament 600 milions", va precisar la Guàrdia de Finances.

Empreses fictícies

Notícies relacionades

El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»

Israel respon a la represàlia de l'Iran i l'intercanvi de míssils i bombardejos s'empitjora

El mateix organisme va informar que en l’operació hi van participar més de 150 agents de policia tan sols a Itàlia. Aquests últims van ser els que van identificar un centenar d’operacions sospitoses i van descobrir un complex entramat d’empreses fictícies que operaven també a Àustria, Eslovàquia i Romania, com a part d’una xarxa que es lucrava amb el blanqueig de diner d’"importants beneficis il·lícits".

En aquest context, Itàlia ha aprofitat la circumstància per remarcar que l’operació va poder desenvolupar-se perquè el país és "l’únic de la Unió Europea" que compta amb un cos de policia financera "especialitzat com la Guàrdia de Finances", que també va utilitzar tecnologies "avançades" per a les seves indagacions. De la mateixa manera, la Fiscalia europea, organisme que es va posar en marxa l’any 2021, ha destacat últimament per l’augment de casos que ha obert, que van arribar a més de 800 el 2022.