Rússia es planteja recuperar la pena de mort arran de l’atemptat

Encara amb algunes incògnites sobre l’atemptat que va deixar 137 morts i 180 ferits de diferent consideració, Moscou es planteja recuperar de l’oblit la pena capital. Després d’una moratòria de 1996, Rússia va deixar d’aplicar la pena de mort malgrat que la llei russa contempla aquest càstig. El diputat Mikhaïl Xeremet va presentar ahir una sol·licitud davant el Tribunal Constitucional rus perquè n’anul·li la suspensió i es pugui tornar a aplicar al país euroasiàtic.

"Tinc la intenció d’actualitzar la meva iniciativa, desenvolupada des de fa anys, i enviar una sol·licitud al Tribunal Constitucional de la Federació Russa sobre les bases legals per aixecar la moratòria sobre la pena de mort al nostre país", va dir Xeremet, segons l’agència de notícies estatal RIA Novosti. El polític va assegurar que els terroristes i còmplices, pero també pedòfils i traficants de drogues, haurien de rebre aquest càstig. Va apuntar que podria estar vigent únicament mentre duri l’"operació militar especial" –la guerra– en territori ucraïnès.

El debat sobre la pena de mort va tornar a aflorar després de l’atemptat de divendres, una opció a la qual alguns polítics ja han mostrat el seu suport, com Leonid Slutski, líder del Partit Liberal-Demòcrata de Rússia (d’ideologia ultranacionalista) i Serguei Mirónov, de Rússia Justa - Per La Veritat, de centreesquerra. Aquest partit és conegut per ser un ferm defensor dels mercenaris Wagner.

"Castigar els culpables"

Per la seva banda, el president rus, Vladímir Putin, va demanar ahir a la Fiscalia que imposi un "càstig just" als terroristes que van perpetrar l’atemptat a la sala de concerts Crocus City Hall. "Confio que els fiscals faran tot el necessari perquè els criminals rebin un càstig just, com exigeix la legislació russa", adreçar-se als membres de la Fiscalia russa. "Els criminals que han comès aquesta matança han sigut arrestats. Els investigadors estan establint de manera detalladament les circumstàncies sobre aquest terrible crim", va remarcar.

El fiscal general, Ígor Krasnov, va admetre que l’atemptat comès al Crocus City Hall "és un nou repte per al sistema dels serveis de seguretat" i va cridar els fiscals presents a prendre "totes les mesures per prevenir que es repeteixi la tragèdia". A més, també va instar a activar el treball per minimitzar l’amenaça extremista i terrorista i va recordar les recents explosions de violència en les repúbliques de majoria musulmana del Daguestan i de Baixkíria.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Putin va suggerir dilluns l’existència d’una mà negra ucraïnesa en l’atemptat, malgrat que l’atac va ser immediatament reivindicat per l’Estat Islàmic. "I els nazis, com és sabut, mai han tingut objeccions a l’hora d’utilitzar els mitjans més vils i inhumans per aconseguir els seus objectius", va dir durant reunió amb membres del Govern i de les forces de seguretat que va ser transmesa en directe per la televisió.

Blindar l’Eurocopa

Blindar l’Eurocopa 2024, que serà acollida per Alemanya entre juny i juliol, és una tasca prioritària per a la ministra alemanya d’Interior, Nancy Faeser, que entre les seves competències també hi ha la d’esports. La protecció d’un «esdeveniment internacional» de primer ordre implicarà controls temporals a les fronteres durant la celebració dels 51 partits que s’hi jugaran des del 14 de juny, amb el partit inaugural a Múnic, fins al 14 de juliol, amb la final de l’Olympiastadion de Berlín. És una mesura «habitual», va afegir Faeser, tant per reforçar la seguretat i interceptar terroristes com per impedir l’entrada al país d’aficionats fitxats com a violents.