La UE proposa l’adhesió gradual de membres i alhora reformes internes

"L’ampliació és una inversió geoestratègica que augmenta el pes polític i econòmic de la UE en l’escenari mundial", va dir el vicepresident encarregat de Relacions Interinstitucionals i Previsió, Maros Sefcovic, per explicar els motius d’aquesta comunicació per contribuir al debat actual entre els Vint-i-set. Es tracta, va assenyalar, del "primer pas cap a les inevitables reformes de la UE que ens prepararan per a una Unió més gran, amb una sèrie de revisions polítiques a fons que començaran a principis de l’any 2025."

Va defensar que l’ampliació de la UE ancorarà la democràcia a tot el continent i enfortirà la competitivitat del mercat únic, per exemple reduint les dependències externes. Ara bé, va dir que, per aprofitar plenament les oportunitats d’aquesta "inversió geopolítica", tant la UE com els futurs estats membres han d’estar ben preparats.

Beneficis previs

Per aconseguir-ho Brussel·les va proposar permetre que els països en procés d’adhesió s’uneixin gradualment al mercat únic, com van apuntar França, Alemanya i Portugal, de manera que podrien obtenir prèviament alguns beneficis de la filiació, en lloc d’esperar anys o dècades mentre emprenen les reformes necessàries per adequar les seves legislacions i els seus mercats al cabal comunitari.

L’Executiu comunitari va advertir, això sí, que els drets i obligacions del mercat únic no poden ser a la carta i que correspondrà als líders de la Unió establir quins graus o passos d’accés haurien de venir i amb quines obligacions.

Perquè els beneficis de l’ampliació es materialitzin, tant la UE com els estats aspirants a ser membres "han d’estar ben preparats, i el procés d’adhesió ha de continuar basant-se en el mèrit", va recalcar també Brussel·les. Si bé hi ha "desafiaments", diu la Comissió, que analitza les implicacions d’una UE més gran en quatre àrees principals (valors, polítiques, pressupost i governança), els beneficis d’un procés d’ampliació "ben gestionat" inclouen les àrees geopolítica, econòmica, ambiental, social i democràtica.

Nova ajuda a Ucraïna

Notícies relacionades

El comtat de Texas va rebutjar, pel seu alt preu, una xarxa d’alerta

La meitat dels espanyols augmentarien la despesa en defensa

D’altra banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar ahir el desemborsament a Ucraïna d’un primer tram de 4.500 milions procedent del paquet de suport de 50.000 milions per als pròxims quatre anys acordats per la Unió Europea fa menys d’un mes, una vegada aixecat el veto inicial d’Hongria.

"El finançament està fluint per cobrir les necessitats urgents d’Ucraïna, i el país ha construït una base sòlida per al suport de la UE fins al final del 2027", va dir Von der Leyen en una declaració juntament amb el primer ministre d’Ucraïna, Denís Xmihal. Aquests diners, va remarcar Von der Leyen, seran "crucials per ajudar Ucraïna a mantenir el funcionament de l’Estat en aquest moment complicat" de plena agressió russa.