El Rei implora a Israel davant l’ONU que «aturi ja aquesta massacre» a Gaza

Aquesta intervenció, la tercera que Felip VI fa en persona davant la gran cita diplomàtica mundial, va incloure una encesa defensa del multilateralisme i de la mateixa ONU. Va ser un missatge ben diferent del que el dia abans havia donat el president dels Estats Units, Donald Trump. I el Rei, amb paraules expressament dedicades a defensar la dignitat i els drets dels immigrants o la lluita contra el canvi climàtic, dues de les dianes que va atacar el republicà, va situar Espanya als antípodes del mandatari de Washington.

«No podem guardar silenci»

Felip VI no va utilitzar el terme genocidi que sí que fa servir el president del Govern, Pedro Sánchez, però va ser contundent respecte a les accions d’Israel envers els palestins. «No podem guardar silenci, ni mirar cap a un altre costat, davant la devastació, els bombardejos, fins i tot d’hospitals, escoles o llocs de refugi; davant tantes morts entre la població civil, o davant la fam i el desplaçament forçós de centenars de milers de persones. ¿Amb quin destí?», va plantejar el Monarca, que va parlar d’«actes aberrants» que «repugnen la consciència humana i avergonyeixen el conjunt de la comunitat internacional».

Van ser paraules dures que poden provocar una resposta d’Israel, que ja ha reprès el Govern de Sánchez i hi ha pres accions de represàlia en contra per passos com el reconeixement de l’Estat palestí o per les recents sancions. Felip VI, però, les va posar en un context d’una relació històrica i respectuosa amb Israel, recordant entre altres coses l’orgull d’Espanya per les seves arrels sefardites. «Per això ens sap tan greu i ens costa tant entendre el que fa el Govern israelià a la Franja de Gaza», va dir expressament, i sense rebaixar la seva exigència. «Prou de morts en nom d’un poble tan savi i tan antic, que tant ha patit al llarg de la història».

Els dos Estats

El Rei també va renovar la seva condemna «rotunda» a l’«execrable terrorisme de Hamàs i especialment a la matança brutal del 7 d’octubre del 2023 contra la població israeliana». Va reconèixer de nou «el dret d’Israel a defensar-se». Però «amb la mateixa fermesa» va demanar al Govern d’Israel que «apliqui sense reserves el dret internacional humanitari a tot Gaza i Cisjordània». «Exigim que l’ajuda humanitària arribi sense dilacions, un alto el foc amb garanties i l’alliberament immediat de tots els ostatges que encara reté Hamàs amb tanta crueltat», va proclamar el Monarca, que també va apel·lar a «fer realitat tan aviat com sigui possible una solució viable que prevegi l’existència dels dos Estats» i, per tant, el reconeixement de l’Estat palestí, dos dels eixos que vertebren aquesta assemblea.

«Justícia i progrés»

En un món que va definir com a «trepidant i desbocat» i en temps que va titllar d’«extremadament complexos», el Rei va reivindicar valors que apareixen a la Carta de l’ONU com ara «la pau, la dignitat, la igualtat, la justícia i el progrés», així com el multilateralisme i la cooperació. «Les Nacions Unides no només continuen sent útils», va dir, sinó que «són imprescindibles, són insubstituïbles».

El Monarca també va fer una fèrria defensa de l’ordre internacional basat en regles, i va definir les normes com «la veu de la raó aplicada a les relacions internacionals, la millor defensa que hi ha davant la llei del més fort. Un món sense normes és una terra incògnita», va afegir. «Un temps sense normes és una edat mitjana».

Notícies relacionades

L’avió que portava Robles a Lituània pateix un intent d’anul·lar el GPS

Zelenski lamenta que només les armes donin seguretat

A Nova York Felip VI també va mostrar preocupació per «l’erosió de les democràcies» i per la «desafecció envers valors essencials per a la convivència democràtica». I va ser en aquesta part del discurs en què va reivindicar la dignitat i els drets dels immigrants i es va referir a la igualtat de gènere i al medi ambient. En aquest últim terreny, va assenyalar una «triple crisi planetària» de canvi climàtic, contaminació i pèrdua de biodiversitat.

En el discurs del Rei no hi va faltar una qüestió que Espanya sempre acostuma a abordar en els discursos davant l’Assemblea General: la del Sàhara Occidental. Felip VI va dir que «Espanya continuarà recolzant l’enviat personal del secretari general per arribar a una solució acceptable i concorde amb les normes i el marc de les Nacions Unides».