Dilema en l’oposició veneçolana

"Amén", va sentenciar Nicolás Maduro amb aire pontifici quan el Consell Nacional Electoral (CNE), un òrgan que no és independent del Palau de Miraflores, va anunciar que el 28 de juliol els veneçolans han d’acudir a les urnes per elegir president. "Anem rumb a una gran victòria", va augurar. Maduro ocupa el poder des de març del 2013, després de la mort d’Hugo Chávez.

Ha guanyat dos comicis que van tenir el signe de la controvèrsia. El 2013, l’oposició va qüestionar el resultat i es va activar un conflicte intern que no ha cessat. Cinc anys més tard, la majoria dels partits es van abstenir de participar de la contesa.

Els adversaris del madurisme es troben una altra vegada davant un dilema: desertar del procés electoral perquè María Corina Machado, la seva candidata, va ser inhabilitada, o trobar un nou abanderat i, malgrat les adversitats, mirar de guanyar-li al Govern al seu propi terreny i amb les seves pròpies cartes marcades. Els partidaris de la segona alternativa s’emparen amb l’experiència xilena, quan l’oposició va derrotar el 1988 el general Augusto Pinochet en una consulta popular feta a la seva mesura i amb la que aspirava a eternitzar-se.

La Plataforma Unitària (PU) no té massa temps per dirimir la qüestió. Per ordre del CNE, en 20 dies s’han de presentar els noms dels candidats.

Maduro, per consens

El Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV), es reunirà el 15 de març per proclamar a mà alçada Maduro. "Estic del tot segur que serà per consens, no en tinc cap dubte, perquè el poble està conscient de l’esforç titànic del company, combatent atacs, sancions i bloqueig", va assenyalar Diosdado Cabello, el número dos del madurisme.

Machado, que va ser apartada del camí sota l’acusació d’haver sigut còmplice del fallit "president encarregat" Juan Guaidó, va descartar que algú la reemplaci com a representant de la PU després d’haver-ne guanyat una de primària en què van participar dos milions de ciutadans. "Escoltin-me bé, aquells que estan parlant de substitut, els tinc una sorpresa, sí, aquí sí hi ha un substitut, la que substituirà Nicolás Maduro que soc jo", va afirmar.

Controvèrsia amb Lula

La dirigent de Vente Venezuela acaba de tenir una polèmica amb el president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, que, davant el seu col·lega espanyol Pedro Sánchez, es va pronunciar sobre la naturalesa dels comicis al país veí. "Veneçuela necessita eleccions democràtiques per poder recuperar l’espai de fòrums internacionals i veure el final del bloqueig nord-americà". Va recordar la seva pròpia experiència el 2018 quan el van treure de competència i el van portar a presó per ordre del jutge Sergio Moro en el marc per una causa que quatre anys més tard seria anul·lada. "No vaig plorar, vaig buscar un altre candidat", va dir, en al·lusió a Fernando Haddad, que va perdre davant Jair Bolsonaro.

Notícies relacionades

Un Hezbol·là debilitat es planteja el seu futur al Líban

El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza

"¿Jo plorant, president Lula? ¿Ho diu perquè soc dona? Vostè no em coneix", es va indignar Machado. "Vostè està convalidant els atropellaments d’una autòcrata que viola la Constitució. L’única veritat és que Maduro té por d’enfrontar-me perquè sap que el poble veneçolà està al carrer amb mi", va afegir.

Les agulles del rellotge corren i a la PU, així com també als altres partits, no els queda massa marge d’acció. Els EUA van tornar a sol·licitar als països llatinoamericans que redoblin les pressions perquè el Govern aixequi la prohibició que pesa sobre Machado i respecti els acords de Barbados de l’octubre passat que apuntaven a donar-li un caràcter inclusiu i competitiu als comicis.