La fe cega dels trumpistes

A principis de l’any 2016, quan arrencava la campanya que el va acabar portant fins a la Casa Blanca, Donald Trump va pronunciar una de les seves frases més cèlebres i, a la fi, premonitòries. "Podria parar al mig de la Cinquena Avinguda i disparar a algú i, tot i així, no perdria cap votant", va dir en aquell temps a Iowa. Com pràcticament tot el que diu, la frase tenia un punt d’hipèrbole, però en gran mesura era certa, com es va tornar a demostrar aquest superdimarts.

Ni els quatre judicis penals que té pendents ni els 91 càrrecs que afronta, després de ser obligat a pagar 500 milions de dòlars al ser condemnat en dos judicis civils més, han minat el seu control del partit al Congrés o la facilitat amb què ha guanyat per repetir com a candidat a la presidència el 5 de novembre. Una enquesta realitzada a peu d’urna entre els votants republicans en sis estats ho deia tot: "¿Considera adequat que Donald Trump sigui president si és condemnat per un crim?". El 61% va respondre que sí.

Les enquestes a peu d’urna no revelen veritats absolutes, però sí que serveixen per reflectir tendències i estats d’opinió entre l’electorat. I les de dimarts passat d’Edison Research, publicades per la CNN, ajuden a radiografiar l’estat del trumpisme, un isme que s’assembla més a una religió que a una ideologia i que una altra vegada amenaça d’agafar les regnes del país més poderós del món.

Ho dèiem: a la majoria dels votants republicans no els importaria votar per un criminal convicte. Un percentatge que, a l’estat de Califòrnia, va arribar fins al 68% dels enquestats. Vist des de lluny es podria pensar que el partit ha perdut tota brúixola moral per entregar-se al culte a la personalitat d’un sol home.

Veritat a mitges

Però seria només una veritat a mitges, perquè una altra de les preguntes revela que un 58% de votants republicans en el superdimarts considera que Joe Biden va guanyar les eleccions presidencials el 2020 de manera il·legítima. És a dir, la majoria ha comprat la "gran mentida" que Trump continua venent cada vegada que té un micròfon al davant, malgrat haver sigut reiteradament desacreditada als tribunals. A Iowa, aquest percentatge va arribar fins al 66%; a New Hampshire, on va ser més baixa, era d’un 51%. De manera que es podria inferir que si molts conservadors estan disposats a votar per un Trump condemnat no és perquè s’hagin tornat bojos, sinó perquè consideren que li van robar les eleccions el 2020 i els judicis que ara afronta no serien més que una "persecució política" de lespròpies institucions que llavors van conspirar en contra d’ell.

L’economia i la immigració, en aquest ordre, són les principals preocupacions del votant republicà, per sobre de la política exterior o l’avortament. El mateix votant que majoritàriament advoca per deportar els milions d’immigrants irregulars que hi ha als Estats Units en lloc d’oferir-los vies per regularitzar la seva situació, en la línia del que prescriu el seu líder. El nucli dur de Trump, que al juny complirà 78 anys, són aquells electors que es defineixen com "molt conservadors" i es declaren "enfadats" amb l’estat actual de les coses.

Transvasament del vot obrer

La gran incògnita de cara a novembre és què faran els republicans desafectes amb Trump, aquells que han apostat aquestes últimes setmanes per Nikki Haley (o s’han quedat a casa), l’única rival que li va durar més d’un telenotícies i que també ha acabat quedant-se enrere.

Els demòcrates volen pescar en aquest calador, concentrat als suburbis de les ciutats, en el vot femení i entre els conservadors que han cursat estudis superiors. Però, d’acord amb el que va ocórrer el 2016, no s’haurien de fer gaires il·lusions. Llavors, quan Trump ja havia revelat la seva manera de fer política, només el 6% dels republicans van acabar votant Biden. Un Biden de 81 anys que, no ho oblidem, lluita també per superar els dubtes sobre la seva idoneïtat física i mental per a l’exercici del càrrec: la imatge d’un avi amb mala memòria.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

Encara més preocupant per als demòcrates és el transvasament del vot obrer cap al Partit Republicà, el moviment tectònic més important en la política nord-americana dels últims temps. Els demòcrates estan perdent a marxes forçades un dels seus caladors tradicionals: la classe treballadora blanca. Amb Nixon i Bush fill també va passar llavors un fenomen semblant, però amb Trump sembla que s’ha accentuat aquest matrimoni bastard després que l’expresident fes seus els greuges del proletariat amb la globalització, la Xina o unes elits per les quals se senten maltractades.

I ja no és únicament l’obrer blanc. Les últimes enquestes assenyalen també que més del 20% dels votants afroamericans s’inclinen aquesta vegada per Donald Trump, quan el 2020 van ser només el 12%, mentre que, entre els hispans, també la diferència està disminuint. De fet, alguns sondejos redueixen l’avantatge que té Biden entre aquest grup a menys de 10 punts, quan fa quatre anys era de més de 30.