Els EUA adverteixen a la Haia que eviti ordenar la retirada d’Israel de Gaza

Els EUA s’han quedat sols. Bé, no. Els acompanya Fiji, l’arxipèlag del Pacífic sud. El Tribunal Internacional de Justícia de la Haia no ha de, segons va assenyalar el funcionari del Departament d’Estat, Richard Visek, ordenar la retirada immediata, incondicional i completa de l’Exèrcit d’Israel dels territoris ocupats de Cisjordània, Jerusalem Est i la Franja de Gaza perquè "això soscavaria les negociacions per aconseguir una pau justa i duradora".

L’esperada al·locució del representant nord-americà en les audiències de la Haia sobre les conseqüències legals de les polítiques posades en pràctica per Israel en els anomenats territoris ocupats –en les quals participen 52 països incloent-hi Espanya– va ser rebuda amb decepció i rebuig. Països com Egipte van denunciar els seus arguments abans que fossin exposats.

L’argument central dels EUA és que el que s’està tractant davant el tribunal està esbiaixat perquè es tracta de les conseqüències legals d’un de les parts del que va anomenar el conflicte. I per tant, va remarcar, una aproximació trencarà "l’equilibri de la política del Consell de Seguretat de les Nacions Unides". Alhora, després d’assenyalar el paper dels EUA en les actuals negociacions, i els cinc viatges del seu cap, el secretari d’Estat, Antony Blinken, a Israel i altres països del Pròxim Orient en els últims tres mesos, va dir que un "dictamen" consultiu no vinculant –el que se li ha demanat al tribunal per part de l’Assemblea General de l’ONU el desembre del 2022– que es pronunciï sobre el caràcter il·legal de l’ocupació podrà "parar" les negociacions.

Notícies relacionades

Els blancs, primer: Trump estudia transformar l’acollida de refugiats als Estats Units per donar preferència als blancs contraris a la immigració

Putin rep el president de Síria per primer cop després de la guerra

Visek va explicar: "No és veritat que el tribunal no té un paper per complir. Però el tribunal no ha d’entendre que amb la qüestió que se li sotmet s’ha d’ocupar de la totalitat de la qüestió palestina". Segons va assenyalar, el dictamen que sol·licita l’Assemblea General de les Nacions Unides planteja un "desafiament" que consisteix en "com evitar que el seu pronunciament en lloc de promoure el marc ja establert per les resolucions del Consell de Seguretat i l’Assemblea General provoqui una ruptura de l’equilibri i faci més difícils les negociacions. I així seria si s’aprova un dictamen de retirada incondicional d’Israel que no tingui en compte les seves necessitats reals de seguretat".

La intervenció, doncs, va sortir del marc de les conseqüències legals de les polítiques d’Israel als territoris ocupats. Tampoc els EUA consideren que s’hagi de decidir si l’ocupació és legal o il·legal. "La llei internacional no diu que una ocupació en si mateixa és il·legal. Fins i tot el que s’està citant aquí de la transferència d’una part de la població [palestina] no canviaria l’estatus legal de l’ocupació, no canviaria com a conseqüència d’aquest fet", va exposar Visek, que va començar la seva exposició amb l’evocació de l’acció de Hamàs del 7 d’octubre del 2023 que va acabar amb la vida de 1.139 persones, entre civils i militars, amb 250 ostatges, i va llançar els seus retrets a aquells països que no tenen en compte el que va passar.