Orbán posa data a la ratificació de l’entrada de Suècia a l’OTAN

El Parlament hongarès celebrarà dilluns un ple en el qual es donaria via lliure a l’ingrés

Orbán posa data a la ratificació de l’entrada de Suècia a l’OTAN

SZILARD KOSZTICSAK / POOL / REUTERS

1
Es llegeix en minuts
Gemma Casadevall
Gemma Casadevall

Corresponsal a Berlin

ver +

A l’estira-i-arronsa entre Hongria i Suècia per completar el procés d’integració del país nòrdic en l’OTAN se li comença a entreveure un final: divendres vinent s’han citat a Budapest el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i el seu homòleg suec, Ulf Kristersson. A aquesta reunió la seguirà dilluns vinent el ple del Parlament hongarès, en el qual previsiblement es ratificarà l’ingrés nòrdic a l’Aliança. Hongria és l’únic Estat membre de l’OTAN que encara no ha donat el seu vot a Suècia, país que va demanar la seva integració en paral·lel a Finlàndia, però que Orbán ha tingut esperant fins ara.

Es dona per fet que la sessió parlamentària de dilluns servirà per completar el procés, ja que l’ha impulsat el partit ultranacionalista d’Orbán, Fidesz. Una sessió anterior, convocada a instàncies de l’oposició, va quedar en res, al boicotejar-la el majoritari Fidesz.

Notícies relacionades

Tot apunta que efectivament Suècia aconseguirà la ratificació de l’últim dels 31 membres de l’OTAN que faltava per donar el seu vot. L’Hongria d’Orbán s’ha comportat com un os encara més dur de rosegar que la Turquia de Recep Tayyip Erdogan. Durant més d’un any, Ankara va bloquejar Suècia per considerar que dona asil a opositors kurds. Fa unes setmanes va cedir i va aprovar l’ingrés del país nòrdic. Enrere van quedar mesos de negociació i pressions de Washington i Brussel·les sobre Ankara perquè retirés el veto.

Els recels turcs es fonamentaven en aquest teòric asil a "enemics" dels interessos d’Ankara, mentre que els del Fidesz responien a les crítiques sueques a la situació de l’Estat de dret a Hongria. Unes crítiques que no difereixen de les que puntualment emet la mateixa Comissió Europea (CE) i especialment la seva presidenta, Ursula von der Leyen. La diferència és que Budapest tenia a la seva mà pressionar sobre Estocolm, però no sobre Brussel·les.