El rearmament europeu pren cos a Múnic davant un Putin voraç

La Comissió Europea (CE) treballa en un pla estratègic per augmentar "massivament" la producció d’armes, va anunciar a Múnic la seva presidenta, Ursula von der Leyen. Serà presentat d’aquí a tres setmanes i inclourà la creació d’una agència destinada al suport defensiu a Ucraïna.

"Deixem de lamentar-nos davant una possible victòria de Trump; deixem de parlar tant de Trump. Fem més per la nostra pròpia defensa, incrementem no només la despesa en armes, sinó també la producció d’armament", va afirmar el primer ministre en funcions dels Països Baixos, Mark Rutte, i favorit a succeir el noruec Jens Stoltenberg com a secretari general de l’OTAN. "Europa ha de reforçar la seva indústria armamentística. N’estic convençuda", va afegir von der Leyen, que va compartir un dels debats de l’MSC amb Rutte i el primer ministre noruec, Jonas Gahr Store. En cas d’accedir a un segon mandat al capdavant de la CE, Von der Leyen recolzarà que hi hagi un comissari per a Defensa.

La llista negra del Kremlin

Notícies relacionades

Desercions entre els ‘tories’ per l’auge del populista Reform UK

El dirigent israelià assumeix l’aïllament global

La cita a Múnic, amb la presència d’uns 180 líders, ministres o altres representants d’un centenar de països, seguia sota la commoció per la mort d’Aleksei Navalni. La seva dona, Iúlia, havia intervingut divendres poc després de saltar la notícia davant aquest auditori per proclamar, a punt del plor, que Vladímir Putin i el seu entorn hauran de retre comptes per les atrocitats comeses contra el seu marit.

Sota aquest impacte, en l’MSC va guanyar força la presència d’una altra dona identificada amb el coratge, la primer ministra d’Estònia, Kaja Kallas. Putin la va incloure fa pocs dies en la seva llista negra i va emetre una ordre de recerca i captura sobre la cap de govern d’un país de tot just 1,3 milions d’habitants, però que és peça fonamental al flanc est de l’OTAN. "Els bàltics i Polònia no som aliats de segona classe", va reivindicar la líder estona. El seu país, com Letònia i Lituània, se sap especialment exposat, no només per la seva situació fronterera. Putin continua sense "perdonar-los" que després de la dissolució de la Unió Soviètica de la qual van formar part passessin aquests tres estats a integrar-se a l’OTAN, el 2004.