La policia del Brasil assetja Bolsonaro per intentar un cop d’Estat el 2023

La situació judicial de l’expresident del Brasil Jair Bolsonaro es complica a mesura que passen les hores. La Policia Federal (PF) ha disposat un setge al voltant seu que també arrossega excol·laboradors civils i militars, tots ells involucrats personalment en l’intent de cop d’Estat contra Luiz Inácio Lula da Silva, el 8 de gener del 2023. Personal de la PF va llançar ahir una gran operació que, entre altres domicilis, va arribar fins a la casa d’estiueig de l’exmandatari a Angra dos Reis, a 170 quilòmetres de Rio de Janeiro. A més, el jutge va ordenar retirar el passaport de l’expresident. Els agents van complir 33 ordres d’escorcoll i quatre ordres de presó preventiva, i van imposar 48 mesures cautelars als sospitosos de pertànyer a una "organització criminal", entre ells els generals retirats Walter Braga Netto, Augusto Heleno i Paulo Sérgio Nogueira, i l’excomandant de la Marina Almir Garnier Santos.

Al seu torn, van ser arrestats el president nacional del bolsonarista Partit Liberal (PL), Valdemar Costa Neto, per portar una arma il·legal, i Filipe Martins, exassessor especial per a assumptes internacionals de l’excapità de l’Exèrcit. El desplegament policial va anar acompanyat de revelacions sorprenents. La PF té a les seves mans un vídeo que mostra fins a quin punt el Govern d’ultradreta havia planejat impedir que Lula prengués possessió del càrrec. Faltaven tres mesos per a les eleccions quan Bolsonaro, el 5 de juliol del 2022, va reunir la seva plana major i li va dir: "Sortiré al camp utilitzant el meu Exèrcit, els meus 23 ministres (...). No podem esperar que arribi el 23, mirar enrere i dir: ¿què no vam fer per portar el Brasil a la situació en què està avui?". La filmació es trobava a l’ordinador que li van confiscar al coronel Mauro Cid, llavors cap de gabinet de Bolsonaro i avui col·laborador en les investigacions.

Reunions setmanals

Anderson Torres, secretari de Seguretat de Brasília en el moment de la temptativa colpista i, el 2022, ministre de Justícia de Bolsonaro, va instar els conspiradors a mirar-se al mirall de l’experiència boliviana, quan Evo Morales va ser destituït per una conjura policial i militar. "Estic mantenint reunions amb els comandants de les forces gairebé setmanalment. (...) Tenim reunions al davant, decisives per veure què es pot fer, quines accions es poden prendre perquè puguem tenir transparència, seguretat, condicions d’auditoria i que les eleccions es produeixin com somiem", diu en aquesta trobada el ministre Paulo Sergio Nogueira. Bolsonaro suggereix que ministres del Suprem Tribunal Federal (STF) i del Tribunal Suprem Electoral (TSE) reben suborns per beneficiar Lula. I tots semblen assentir.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

En aquells dies, el mandatari creava sistemàticament dubtes sobre la transparència dels comicis. Aquestes accions li han valgut una inhabilitació per vuit anys per exercir càrrecs públics. Però les complicacions de Bolsonaro augmenten. L’operació Tempus Veritatis d’ahir de la policia va ser ordenada per Alexandre de Moraes, el ministre de l’STF que els colpistes tenien com a blanc principal el 8 de gener del 2023. En virtut de les indagacions se sap també que Bolsonaro va accedir a l’"esborrany del cop" presentat per Martins i fins i tot va demanar modificacions, entre d’altres no envestir contra el llavors president del Senat, Rodrigo Pacheco.

De Moraes va informar que el cercle del president i els militars que orbitaven al seu voltant es van proposar cooptar la unitat amb "el contingent més gran de tropes de l’Exèrcit" per impedir que Lula iniciés el seu tercer període presidencial. Els plans no van funcionar amb l’eficàcia esperada, fins al punt que el llavors ministre de Defensa, Braga Netto, va expressar la seva irritació amb els comandants de l’Exèrcit i la Força Aèria per la seva falta de compromís.