Israel, Gaza i la guerrapel relat

El Comitè per a la Informació Precisa sobre el Pròxim Orient (CAMERA, per les seves sigles en anglès) és un grup de pressió nord-americà que audita el que publiquen els mitjans sobre el conflicte palestino-israelià. Alerta d’aquells casos que considera parcials, massa propalestins. Pocs se’n salven: "El Washington Post dona pas a institucions antisemites", "L’NBC obvia la violència palestina", "AP blanqueja la mort d’Osaid Rimawi, ometent que era membre de Hamàs", es llegeix a la seva web.

L’estratègia d’aquesta entitat privada està en sintonia amb la del Govern israelià, que des de fa dècades intenta millorar la seva imatge, danyada per l’ocupació il·legal dels territoris palestins. Combina el puny i la rosa: campanyes d’informació, diplomàcia i propaganda, acompanyades d’escalades diplomàtiques, o portaveus a sou a cada país que, en ocasions, posen la diana sobre periodistes.

Un exemple recent és el de la televisió australiana ABC, que ha acomiadat la presentadora Antoinette Lattouf per fer-se ressò d’un informe sobre l’ús de la fam com a arma de guerra a Gaza. L’acomiadament es va produir per pressions d’un lobby israelià, segons els missatges de Whatsapp obtinguts per la premsa local.

El Ministeri d’Exteriors d’Israel ha enviat als mitjans internacionals informes sobre les "accions humanitàries" que diu portar a terme, a fi de contrarestar les crítiques de les principals agències de l’ONU i oenagés sobre les dificultats a l’entrada de l’ajuda humanitària a la Franja.

Visites guiades per als mitjans

Quatre mesos després de la matança de Hamàs del 7 d’octubre, continuen fent un esforç a mostrar com va ser la tragèdia. El Govern ha convidat autoritats i mitjans de les principals capitals mundials a veure un vídeo de les imatges crues d’aquella matança. Realitza visites guiades de mitjans a les comunitats agrícoles on van morir centenars de civils. ¿Per què li importa tant la imatge que projecta a milers de quilòmetres de les seves fronteres?

"Els israelians són molt conscients que hi ha una mena de tribunal d’opinió pública internacional. Han preparat una intensa campanya per intentar explicar la seva versió del conflicte i assegurar-se que la seva narrativa es manté dominant als països aliats", explica a aquest diari Julien Barnes-Dacey, director del programal Pròxim Orient i Nord de l’Àfrica de l’European Council on Foreign Relations (ECFR). "Saben que depenen del suport dels seus aliats, especialment els Estats Units i alguns països europeus, per donar-los cobertura militar i diplomàtica. I no volen arribar al punt que l’opinió pública posi en dubte aquest suport".

Però el suport flaqueja. Les xarxes, els diaris i les televisions de mig món estan inundades d’imatges sobre Gaza. L’onada de suport posterior als atacs va deixant pas al clamor de part de la població mundial davant la destrucció de la Franja.

Aquest suport a Israel ha caigut 10 punts en països com Alemanya, França o Dinamarca. El 7 d’octubre, prop del 38% dels alemanys es proclamava del costat d’Israel en el conflicte; al desembre, la xifra va caure a prop del 28%, segons l’Eurotrack de YouGov. En països com Espanya, l’alineament amb el costat palestí s’acosta al 30% dels enquestats, mentre que amb Israel estan menys del 20%.

El problema per al Govern israelià és de més calat als Estats Units. Els votants rebutgen en general la forma en què Joe Biden està gestionant la guerra, segons una enquesta de desembre del New York Times/Siena College. En el Partit Demòcrata preocupa el grup dels més joves, més sensibles al patiment gazatí.

Joves propalestins

El 47% dels menors de 29 anys simpatitza amb el costat palestí, davant el 27% que ho fa amb l’israelià. És la generació que està veient les imatges de les massacres en brut, a les xarxes socials. Per contra, el 63% dels més grans de 65 es consideren proisraelians, i només l’11% propalestí. És la generació que encara manté viva la memòria de l’Holocaust.

"La divisió entre els votants tradicionalment demòcrates sobre el conflicte és una dificultat afegida a què s’enfronta Biden per reeditar la coalició guanyadora del 2020", analitza el diari novaiorquès. Més enllà de les enquestes, es veuen protestes contra l’enviament de milers de bombes i míssils a Israel.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Escòcia nomena Swinney nou ministre principal

I després hi ha Europa, amb les seves dues ànimes. D’un costat, Espanya, Irlanda, Bèlgica, Noruega i, ocasionalment, França, entre d’altres; i l’alt representant de la Política Exterior i de Seguretat de la UE, Josep Borrell, cada vegada més explícit contra Israel. Exigeixen un alto el foc i l’entrada d’ajuda humanitària urgent. De l’altra, Alemanya, Itàlia i, ja fora de la UE, el Regne Unit. Intenten aguantar les crítiques internes, amb manifestacions massives, i prefereixen donar temps al primer ministre israelià per acabar amb Hamàs.

"Hi ha diferències substantives entre els que demanen un alto el foc immediat, primar l’imperatiu humanitari i la centralitat del conflicte en el que pugui passar a la regió, i els que creuen que ha de continuar amb l’operació militar i que els altres assumptes són secundaris", conclou Barnes-Dacey. "I això és substancial, no es tracta només, en el cas europeu, d’una diferència de narratives".