Espanya no actuarà mentre es resol la investigació

Espanya continua enviant finançament a l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA). No s’uneix així als EUA i altres països que les han bloquejat després de les al·legacions israelianes que treballadors de l’organització van participar en els atacs de Hamàs del 7 d’octubre. "No modificarem la nostra relació amb la UNRWA tot i que seguim de prop la investigació interna i el resultat que pugui tenir pels actes d’una desena de persones del voltant de 30.000" que treballen per a l’agència, va apuntar ahir el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares.

El Govern espanyol va realitzar contribucions voluntàries a la UNRWA per valor de 18,5 milions d’euros el 2023, inclosos 10 milions aprovats al desembre, després de la decisió de triplicar l’ajuda de cooperació i humanitària a Palestina.

El secretari general de l’ONU, António Guterres, va fer una crida per garantir la continuïtat del treball de l’agència per als refugiats de les Nacions Unides mentre s’investiga. En un cuidat missatge ple d’equilibris diplomàtics, Guterres va reconèixer que "els presumptes actes horrorosos d’aquests empleats han de tenir conseqüències", però va recordar que hi ha "desenes de milers de persones [unes 30.000] que treballen per a aquesta agència i que no han de ser penalitzades".

Tot i que no s’ha fet pública cap prova ni es coneix el detall de les acusacions, el diari The New York Times ha vist algunes de les al·legacions segons les quals un dels homes acomiadats està acusat d’haver segrestat una dona; un altre, presumptament, va participar en els atacs a un quibuts en el qual van morir 97 persones. Un tercer hauria entregat munició. Les proves aportades inclouen la geolocalització dels mòbils.

"Divendres coneixíem les mesures de la TIJ. Espanya recolza plenament la tasca del tribunal i demanem el compliment íntegre d’aquesta sentència a totes les parts i sol·licitem un alto el foc permanent i l’accés de l’ajuda humanitària", va afegir Albares sobre l’ordre de la Haia a Israel que prengui mesures per evitar un genocidi a Gaza. "Demanem l’accés immediat de tota l’ajuda a Gaza i l’alliberament de tots els ostatges israelians. No ens resignarem a continuar veient morts de dones, nens i homes a Gaza, ni dels ostatges". El ministre d’Exteriors, a més, va demanar als diputats presents en la seva compareixença al Congrés dels Diputats, on va portar a terme aquestes declaracions, que es pronunciïn sobre la seva proposta d’un pla de pau per al Pròxim Orient una vegada hagin acabat les hostilitats.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Escòcia nomena Swinney nou ministre principal

La postura del PP

El PP va declinar respondre a aquesta petició fins que es coneguin els detalls d’aquest pla. Sí que va respondre al manteniment de l’ajuda a la UNRWA. "No pot faltar l’ajuda humanitària al poble palestí, però no ens podem mantenir de braços plegats quan s’han fet acusacions molt greus respecte a la suposada implicació de treballadors de l’agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina amb els atacs del 7 d’octubre", va dir el diputat popular Carlos Floriano. "Crec que estan trigant a pronunciar-se sobre això", va afegir.