Aturar Netanyahu

El cost de seguir així serà elevadíssim i, malgrat que té tot el dret a defensar les seves fronteres i acabar amb l’amenaça de Hamàs, el que transmet Israel és que la seguretat dels seus ciutadans val més que la dels palestins, que la vida d’uns val els milers de morts de nens i de dones, tan innocents com els israelians de l’altra banda. Si per aquí ja era difícil poder defensar Israel, expandir el conflicte més enllà d’aquestes fronteres és encara més incomprensible.

Quan el foc a Palestina s’aviva, tota la regió crema. Els atacs de les milícies iemenites al mar Roig donen compte del potencial de contagi i expansió, la confrontació entre l’Iran i el Pakistan també. Però, ¿què pretén Israel llançant míssils impunement sobre Damasc? Tot i que l’Iran estigui jugant a la rebotiga, ¿quin interès anima Israel a atacar Síria i destapar el vesper?

Notícies relacionades

Desercions entre els ‘tories’ per l’auge del populista Reform UK

El dirigent israelià assumeix l’aïllament global

Si el conflicte s’estén no serà només Israel qui perdi la seguretat que ara anhela per als seus ciutadans, sinó que acabarem tots arrossegats a una guerra sense treva i amb múltiples fronts entre Orient i Occident. ¿A qui li convé aquesta escalada? A Occident segur que no, però a Israel tampoc. A més de ser cridats a files, la guerra passarà una factura econòmica enorme a la població i, sobretot, a les noves generacions de joves jueus.

Les enquestes diuen que tres quartes parts de la població volen fer fora el primer ministre Netanyahu un cop s’hagi acabat la guerra. Per això vol expandir-la. Però allà hi ha d’haver els límits. Cal recolzar Israel per defensar el seu estat, però cal parar els peus a Netanyahu. Perquè no persegueix la seguretat d’Israel, només la seva al Govern.