Un bombardeig a Damasc atribuït a Israel se salda amb 10 morts
Entre els morts hi ha cinc membres de la Guàrdia Revolucionària iraniana. El Govern de l’Iran condemna aquesta acció "desesperada que només busca crear més inestabilitat a la regió".
Almenys 10 persones van morir ahir en un atac contra un edifici residencial a Damasc atribuït a Israel, segons va informar l’Observatori Sirià de Drets Humans (OSDH). Entre els morts hi ha almenys cinc membres de la Guàrdia Revolucionària iraniana, va manifestar en un comunicat, per la seva banda, el cos d’elit politicomilitar més poderós de la República Islàmica.
"L’Iran condemna aquesta acció desesperada, que només busca crear més inestabilitat a la regió. Ens reservem el dret de venjar els nostres assessors militars assassinats per Israel, els vincles del qual amb grups terroristes, amb Estat Islàmic (EI), han quedat més clars encara després d’aquest assassinat", va assenyalar el Ministeri d’Exteriors iranià en un comunicat que va ser emès per la televisió estatal persa.
L’atac, segons mitjans locals sirians, es va produir al barri de la capital siriana de Mezzeh i va destruir per complet un edifici de quatre plantes. En el bombardeig, segons l’agència de notícies persa Mehr, va morir el cap d’intel·ligència de la Guàrdia Revolucionària iraniana a Síria, el seu segon i dos assessors militars. El balanç de l’OSDH incloïa "cinc iranians, que són tres comandants de la Guàrdia Revolucionària i dos més no identificats, i tres sirians contractats per les milícies xiïtes, així com un iraquià i un libanès", i encara hi havia persones desaparegudes entre la runa de l’edifici.
"En el moment de l’atac s’estava portant a terme una reunió de diversos líders militars. El barri atacat és conegut per ser una zona on s’ubiquen agències de seguretat i on s’allotgen a Damasc agents de la Guàrdia Revolucionària, a més de líders palestins pròxims a l’Iran", va assegurar l’Observatori, una oenagé siriana amb seu a Londres però amb una vasta xarxa d’informants al país àrab.
"Una vegada més, el brutal i criminal règim sionista (Israel) va cometre un acte d’agressió contra Damasc, i durant l’atac aeri dels combatents del règim agressor i usurpador van morir diversos militars sirians i quatre assessors militars de la República Islàmica de l’Iran", va confirmar la Guàrdia Revolucionària en un comunicat que va fer públic.
Des de l’inici de la guerra civil siriana el 2011, l’Iran ha recolzat militarment, econòmicament i políticament el règim del president sirià, Bashar al-Assad. De fet, gràcies a l’Iran i a les seves milícies xiïtes –i a l’aviació de la Rússia de Vladímir Putin– Al-Assad es manté encara en el poder després de 13 anys de guerra fratricida.
Durant els últims anys, Israel ha portat a terme atacs aeris constants a Síria contra alts càrrecs militars iranians i les Forces de Mobilització Populars (FMP), un paraigua de milícies creat a Síria i l’Iraq amb què l’Iran es recolza en la lluita sobre el terreny.
L’últim d’aquests atacs portats a terme pels israelians va tenir lloc el 25 de desembre, quan Israel va matar, també a Damasc, un dels més alts rangs de la Guàrdia Revolucionària iraniana a Síria. El bombardeig de l’Iran de dilluns passat al nord de l’Iraq, suposadament contra una base d’espionatge israelià –una afirmació que la gran majoria d’experts posa en dubte–, va ser en resposta a aquest assassinat.
Però les accions israelianes contra l’Iran no només tenen lloc a Síria. També al desembre, Tel Aviv va llançar un atac informàtic contra Teheran que va deixar durant més d’un dia el 70% de les gasolineres iranianes fora de servei. Els ciberatacs contra plantes nuclears a l’Iran també són constants. Israel, fins i tot, va cometre en el passat assassinats contra científics i alts càrrecs del programa nuclear iranià, que està molt a prop d’arribar a un nivell suficient d’enriquiment d’urani per construir una bomba atòmica.
Tensió regional
Des de l’atac de Hamàs contra el sud d’Israel el 7 d’octubre i la subseqüent ofensiva israeliana contra la Franja de Gaza –que s’ha cobrat ja la vida de gairebé 25.000 civils palestins–, la tensió a tot Pròxim Orient no ha fet més que multiplicar-se, amb l’Iran i les seves milícies afins, que conformen l’anomenat Eix de la Resistència, atacant i pressionant Israel i els EUA a tota la regió: no només a Palestina, sinó també al Líban, Síria, l’Iraq, el Iemen i el mar Roig.
Notícies relacionadesFins ara, l’Iran mai havia intervingut directament en el conflicte, sinó que eren les seves milícies afins les que realitzaven els atacs. Aquesta setmana, no obstant, tot ha canviat. En tan sols tres dies, Teheran ha bombardejat amb míssils balístics el nord de Síria, el nord de l’Iraq i l’oest del Pakistan.
Amb aquests atacs, segons els experts, la República Islàmica busca respondre als que rep, però sense aixecar la tensió fins a un punt en el qual l’Iran hagi d’arribar a combatre directament contra ningú.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Mobilitat Viatges il·limitats per 6,20 euros a l'any: així pots demanar la targeta social a Barcelona per a majors de 60 anys o discapacitats amb rendes baixes
- El temps Desembre es complica a Catalunya: pluges, borrascas i la incògnita de la neu per Nadal
- Concurs 55 candidats estrella de tot el món opten a dissenyar el Liceu Mar
- Tradicions amb encant El poble de Catalunya que té un pessebre vivent de més de 200 persones: dia, horari i entrades
- Lloc recomanat El petit poble de Tarragona que 'National Geographic' considera "una obra d'art"
- Crisi ramadera Confirmat un nou cas de pesta porcina a Catalunya, que eleva a 27 el nombre de senglars infectats
- Relacions socials La soledat no desitjada per Nadal: «M’agradaria celebrar-ho amb els meus fills, però sembla que no existeixo per a ningú»
- Sorteig del 'Gordo' Ni cobrar-lo ni trucar als teus amics: què és el primer que has de fer si et toca la Loteria de Nadal?
- Investigació a la dona del president L’Audiència manté Begoña Gómez imputada per malversació per l’«interès en els assumptes lucratius» de la seva assistent a la Moncloa
- Selectivitat Les proves d’accés a la universitat a Catalunya seran els dies 9, 10 i 11 de juny del 2026
