Els EUA tornen a atacar el Iemen i creix el suport popular als houthis

Els Estats Units van llançar ahir el seu segon atac sobre el Iemen per mirar de delmar les capacitats militars dels rebels houthis, la milícia proiraniana que des de mitjans de novembre pertorba el trànsit de barcos comercials a les portes del mar Roig amb atacs i segrestos descrits pels seus líders com una campanya de pressió amb l’objectiu de forçar que s’aturi la guerra a Gaza.

Aquesta vegada el bombardeig va ser molt més limitat i es va encruelir amb una instal·lació de radars als afores de Sanà sense que es produïssin víctimes, segons les autoritats locals. Els houthis insisteixen que respondran al moment que toqui, mentre el seu suport intern creix davant l’amenaça externa i els analistes posen en dubte que les operacions nord-americanes serveixin per desactivar els riscos contra la navegació comercial per l’estret de Bab el-Màndeb.

Popularitat conquerida

Com a mostra del seu creixent suport intern, desenes de milers de iemenites van prendre divendres els carrers de diverses capitals del país per manifestar-se contra els atacs anglo-nord-americans de la matinada anterior (més de 150míssils sobre una trentena d’ubicacions, que van causar cinc morts. "A l’aliar-se amb la causa palestina, [els houthis] han començat a guanyar una popularitat sense precedents, tant al Iemen com fora de les seves fronteres", assegura el Crisis Group, un centre d’anàlisi involucrat també en la mediació de conflictes. "La guerra a Gaza els ha donat al seu torn l’oportunitat de reduir la creixent pressió popular contra la seva manera de governar a les zones que controlen i arrestar els seus oponents sota l’acusació de col·lusió amb els EUA i Israel", afegeix també en la seva anàlisi.

Després de gairebé una dècada de devastadora Guerra Civil, amb la participació de diversos actors estrangers com l’Aràbia Saudita i els Emirats, els houthis controlen menys de la meitat del territori iemenita, però els seus feus inclouen la capital i altres zones del nord i l’oest del país, les més poblades. Els seus crítics afirmen que governen amb mà de ferro i més interès per la guerra que per la reconstrucció.

No en va, de totes les milícies que componen l’anomenat Eix de la Resistència, una constel·lació que inclou des de Hezbol·là al Líban fins a Hamàs a Gaza, així com diversos grups armats a l’Iraq, són els houthis els que més riscos han assumit en el seu suport als palestins. De moment, la jugada sembla estar sortint-los bé. Des que van començar a llançar míssils sobre el balneari israelià d’Eilat, a la vora del mar Roig, i atacar després mercants civils, els seus quadros han augmentat significativament gràcies a campanyes de reclutament que emfatitzen la seva solidaritat amb els palestins, segons el Crisis Group.

I els experts dubten que els EUA i els seus aliats siguin capaços de canviar la seva conducta, malgrat que la inestabilitat ha obligat l’ONU a haver de suspendre l’entrega d’ajuda humanitària a les àrees controlades pels houthis. Tot un drama en un país on el 80% de la població sobreviu gràcies a aquest tipus d’ajudes. "Tenen molt poques instal·lacions militars permanents de certa entitat", va dir a The Washington Post Ibrahim Jalal, analista del Middle East Institute. "Al seu lloc utilitzen plataformes mòbils per llançar coets i drons, així com una xarxa de túnels i coves que dificulten moltíssim qualsevol atac".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

El Pentàgon insisteix que els seus atacs busquen "pertorbar i degradar les capacitats militars dels houthis". Un moviment revivalista de l’islam xiïta, profundament anti-nord-americà i antiisraelià, com denota un dels seus eslògans fundacionals: "Déu és el més gran, mort a Amèrica, mort a Israel, que la maledicció caigui sobre els jueus, victòria de l’islam". Els seus atacs han fet que el trànsit de barcos pel mar Roig es reduís un 40% al desembre, fet que va obligar moltes companyies a evitar el canal de Suez i a allargar les seves rutes a través del cap sud-africà de Bona Esperança.

En qualsevol cas, Washington ha preferit rescatar el comerç internacional, elevant pel camí els riscos a una guerra regional, que frenar el càstig col·lectiu a Gaza, on han mort més de 23.000 palestins i la fam en potència amenaça de matar-ne molts més. La Casa Blanca insisteix, malgrat tot, que no vol involucrar-se en un nou conflicte. "No estem interessats en una guerra amb el Iemen", va dir divendres el portaveu de la Casa Blanca, John Kirby. "Tot el que ha fet el president és mirar de prevenir una escalada del conflicte, inclosos els atacs d’ahir a la nit!". És una manera de veure-ho.