Expulsions

Un pla contra estrangers compromet els ultres alemanys

Manifestants neonazis durant la protesta islamòfoba, aquest dissabte, a Hannover.

Manifestants neonazis durant la protesta islamòfoba, aquest dissabte, a Hannover. / FABIAN BIMMERS (REUTERS)

1
Es llegeix en minuts
Gemma Casadevall
Gemma Casadevall

Corresponsal a Berlin

ver +

¿Es pot il·legalitzar a Alemanya un partit amb propòsits clarament tòxics i anticonstitucionals, inclosa la derogació de l’ordre democràtic? La resposta és que sí, tot i que els requisits per aconseguir-ho són molt estrictes i el preu polític, en cas de fracàs, molt alt. Així es va demostrar el 2017, quan després d’anys de debats i complexos processos, el Tribunal Constitucional va decidir no il·legalitzar el Partit Nacional Democràtic (NPD), llavors el principal aglutinant de neonazis del país. La cort va estimar que, malgrat els seus objectius, no tenia capacitat per soscavar l’ordre constitucional. L’NPD tenia llavors 6.000 militants i cap escó a escala nacional o a les diferents cambres regionals.

La pregunta al voltant d’una eventual il·legalització arriba ara a Alternativa per a Alemanya (AfD), amb 78 escons al Bundestag (Parlament) i representació en 14 dels 16 estats federats. El partit es troba sota observació dels serveis secrets d’Interior en tres dels seus bastions de l’est alemany, on se’l qualifica com a clarament extremista.

Notícies relacionades

Debat sobre il·legalitzar l’AfD

Unes revelacions del mitjà periodístic d’investigació Correctiv ha brindat ara nous arguments als partidaris de la il·legalització. En un ampli reportatge es detalla amb cert aire de pel·lícula de suspens una reunió conspiradora en una vila de Potsdam entre radicals alemanys i austríacs. Hi van participar un exdiputat de l’AfD, Roland Hartwig, així com el cap del moviment identitari austríac IBÖ, Martin Sellner, entre altres neonazis i algun empresari. A la reunió es va abordar un pla de "reemigració", consistent en l’expulsió a l’Àfrica de dos milions de persones, entre sol·licitants d’asil, altres estrangers i persones amb ciutadania alemanya però considerades "no integrades" a la seva societat. La reunió ha animat un debat entorn de l’"oportunitat" d’iniciar ara un procés d’il·legalització.