Economia o identitat

És probable que les eleccions que se celebren aquest dissabte a Taiwan quedessin sentenciades aquella nit de finals de novembre a la sala d’estar més noble de l’Hotel Grand Hyatt. Hi van comparèixer els tres opositors per fer fora del poder el Partit Democràtic Progressista (PDP) després de vuit anys. Pretenien una coalició però no sabien com concretar-la. L’acte va ser televisat en directe per desig del Kuomintang (KMT), la principal formació, que s’ho va imaginar com el trampolí al Govern. Només s’hi va sentir vergonya: insults i recriminacions a crits, revelacions de missatges privats... Tots van comprendre que no podien anar junts ni a heretar. El pla havia mort hora i mitja després i ni tan sols el respectat expresident Ma Ying-jeou va poder ressuscitar-lo.

La seva atomització greixa la victòria del partit governant malgrat que dos terços dels taiwanesos anhelen un canvi. L’última enquesta dona al PDP de Lai Ching-te, actual vicepresident, el 32% dels vots. El segueix el KMT de Hou Yu-ih amb el 27% i el Partit del Poble Taiwanès (PPT) de Ko Wen-je, un nouvingut que trenca el tradicional bipartidisme, amb el 21%. El multimilionari Terry Gou es va retirar després d’aquella nit nefasta.

El KMT, més pròxim a Pequín, i el PDP, de arrel independentista, han alternat la presidència des de les primeres eleccions el 1996. L’equilibri entre economia i identitat decideix els resultats. Els taiwanesos han fet fora del Govern els independentistes quan només s’han preocupat per irritar la Xina, mentre l’excessiva sintonia del KMT amb Pequín ha catalitzat protestes per la sospita que rere els llaços econòmics hi havia un cavall de Troia. S’esforcen a depurar el seu missatge en aquests comicis. "Democràcia o dictadura", proposa el PDP; "guerra o pau", respon el KMT. El PPT busca un espai situant-se entre la "confrontació" d’uns i la "rendició" d’altres, prometent diàleg amb Pequín i alhora el reforç de la defensa militar.

Convergir en el mateix punt

Els dos transatlàntics han convergit en el mateix punt des d’inicis oposats. Tots dos defensen ara l’statu quo o, en altres paraules, els llimbs jurídics en què es manté Taiwan durant dècades: un país independent de fet però no de dret. El PDP opina que la declaració formal d’independència, que Pequín ha amenaçat de castigar, és supèrflua perquè ja l’exerceix. Però l’elecció d’un destí o un altre sí que afectarà la temperatura de l’estret de Formosa. La sintonia va fluir durant el mandat de Ma Ying-jeou, rubricada en una històrica cimera presidencial. La victòria electoral dels independentistes el 2016 va liquidar el diàleg. Pequín ha recomanat als taiwanesos que optin per la "decisió correcta" i no ha necessitat concretar quina decisió és.

Notícies relacionades

Sánchez acusa els EUA de voler "apropiar-se del cru veneçolà"

La Casa Blanca no exclou usar l’Exèrcit per aconseguir Groenlàndia

"L’expectativa és que guanyi el PDP però perdi la majoria parlamentària. La Xina tindrà dues palanques per influir: el poder local i la possibilitat de bloqueig en el legislatiu. No és la situació ideal per a Pequín però sí que és una mica més favorable que l’anterior. Seguirà la falta de diàleg però no pronostico accions més bel·ligerants perquè la Xina té prioritats internes", diu Xulio Ríos, sinòleg de referència.

Entre els votants del KMT abunda la gent gran, mentre que el PDP triomfa entre els joves, crescuts en la independència i liberals. n