Espanya: ni mitjans ni ganes d’intervenir

Amb les actuals variables estratègiques, no és plantejable una participació militar europea al mar Roig sota paraigua de la UE almenys fins a l’estiu, i és poc probable durant tot el 2024, preveuen fonts de Defensa. Que ja siguin 25 els atacs patits per vaixells mercants a l’estret de Bab el-Màndeb, i que les grans navilieres hagin decidit desviar el trànsit de contenidors, encarint-se un 30%, no mou la posició espanyola. Defensa continua considerant que no s’ha de canviar la missió Eunavfor per adaptar-la a les difuses finalitats de l’operació Guardià de la Prosperitat, liderada pels Estats Units.

I no hi ha de moment aparences que això hagi de canviar a Europa, no abans, almenys, de les eleccions europees de juny, segons les fonts militars consultades per EL PERIÓDICO. De l’OTAN se n’espera encara menys, ja que l’Aliança ja es va expressar a través de diferents portaveus el desembre sobre l’absència de plans per assumir un paper militar a la zona.

A la UE no hi ha debat formal iniciat sobre una participació conjunta en l’assegurament de vaixells contra els míssils houthis al mar Roig. El nom comú d’Eunavfor és operació Atalanta. El seu mandat és, des del 2009, protegir dels pirates somalis pesquers i vaixells de càrrega, i ara especialment els vaixells del Programa Mundial d’Aliments.

El Govern està per conservar aquest mandat i no deformar-lo en funció de les necessitats de defensa naval al mar Roig. Per a aquestes, tal com ja van explicar Defensa i la portaveu del Govern al desembre, s’hauria de crear una missió amb un contingut específic i la participació espanyola hauria de passar per tres possibles portes: mandat de l’ONU, acord de la UE o acord de l’OTAN.

Espanya lidera Atalanta com a principal contribuent entre 19 països. L’Armada té desplegada a la zona a la fragata F-82 Victoria, que patrulla al golf d’Aden, entre aigües del mar Roig i de l’oceà Índic. Les seves capacitats són bones per a Atalanta; també per a la lluita antisubmarina, però no són les òptimes per defensar, ni per defensar-se, de l’atac de drons i míssils com els que llancen els houthis des del Iemen.

Per a una missió d’aquesta complexitat l’Armada disposa de les fragates F-100, les més modernes de la flota. De les cinc que té, una sol ser en dic de reparacions; les altres quatre, sobrecarregades de treball en missions de l’OTAN i de seguretat de les aigües territorials.

Proporcionar informació

No és tan senzill, doncs, aportar unitats a la missió que encapçalen els EUA. "Això no significa que Espanya no hi participi en absolut", aclareix una alta font de l’Armada. La fragata Victoria està proporcionant informació a vaixells dels EUA de la que obté en les seves patrulles davant la banya de l’Àfrica.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Hi ha raons polítiques i diplomàtiques per a les reticències d’Espanya i la procrastinació a la UE, però també n’hi ha moltes de materials. La complicació al Pròxim Orient se li ha presentat a Europa en plena escassetat de míssils antimíssils als seus arsenals, a causa de la guerra d’Ucraïna, i amb tota la indústria de defensa tensada per l’enorme pic de demanda que des de fa dos anys suposa la resposta aliada a la invasió russa d’aquell país.

Hi ha a més un problema amb la definició de la missió nord-americana. De moment es limita a escortar els vaixells de càrrega i disparar als míssils i drons houthis des dels barcos de guerra. Però els houthis tenen també armes amb capacitat d’enfonsar un gran vaixell.