Ucraïna lluita contra les bombes i el bloqueig de les ajudes dels seus aliats

Des de fa mesos amb prou feines arriben notícies encoratjadores des del front; a l’exterior, els aliats del país eslau semblen titubejar a l’hora de concretar noves ajudes financeres destinades al país en guerra. Però tot això no va impedir que els ucraïnesos, una vegada més, entonessin aquest himne dedicat a la kalyna, un arbust ucraïnès que produeix baies vermelles, una música esdevinguda en el símbol de la resistència del país davant la invasió russa.

El cap d’any va marcar un punt i a part en l’estratègia de Rússia de terroritzar la població civil per minvar la seva moral de combat. Segons el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, les forces russes van disparar, entre el 29 de desembre i l’1 de gener, uns 300 míssils i dos centenars de drons suïcides sobre les ciutats ucraïneses, principalment Kíiv, Khàrkiv, Odessa i Dnipró. A diferència de l’hivern passat, quan les tropes ocupants es van centrar a destruir les instal·lacions de subministrament d’energia elèctrica per desproveir de calefacció els ucraïnesos i exposar-los a les inclemències de la meteorologia a Europa de l’Est, en aquesta ocasió han predominat els bombardejos cecs sobre infraestructura elèctrica, però també contra zones residencials, amb míssils i projectils que en la seva immensa majoria eren abatuts per les defenses antiaèries ucraïneses. Malgrat tot, van perdre la vida una cinquantena de persones.

Amb aquests massius atacs aeris cecs, Rússia busca precisament "posar a prova" i desbordar les capacitats de la defensa antiaèria ucraïnesa, reforçada en els últims mesos amb míssils Patriot nord-americans i sistemes Samp/T Mamba de fabricació francoitaliana, coincideixen els analistes. El Kremlin "té l’esperança que Ucraïna es quedi sense interceptors abans que Rússia es quedi sense drons", indica en el seu compte de la xarxa social X Mike Ryan, investigador associat del Centre for Strategic and International Studies a Washington. Per la seva banda, Andreas Umland, analista del Centre d’Estudis d’Europa Oriental a Estocolm, valora un aspecte positiu dels últims bombardejos: "A diferència de l’any passat, els atacs no han tingut un efecte significatiu en la infraestructura elèctrica; mentre que el gener del 2023 Kíiv estava a punt de ser evacuada, aquest any no s’han observat problemes".

Combatre l’impàs

La paraula anglesa stalemate, que en castellà es traduiria com a punt mort, impàs o empat, és l’adjectiu de moda a l’hora de definir el conflicte ucraïnès no només en les tertúlies polítiques de Brussel·les i Washington, sinó també en part important dels articles periodístics. Cada vegada que es fa servir aquesta descripció, la idea que preval és que els dos contendents han arribat a un punt en el qual ja no poden aconseguir més avenços ni avantatges sobre el bàndol contrari. Això ve acompanyat d’una idea implícita que es va obrint camí: és el moment d’iniciar una negociació que materialitzi un armistici i congeli l’actual situació sobre el terreny, igual com va passar a la península de Corea el 1953. "La percepció que es tracta d’un conflicte indefinit i estàtic està causant un sentit de fatiga en els socis d’Ucraïna", constata Jack Watling, investigador sènior del Royal United Services Institute (RUSI), en un article publicat a la revista Foreign Affairs.

Nombrosos analistes no només s’han pronunciat en contra d’una valoració com aquesta, sinó que prevenen dels perills que una anàlisi com aquesta porta implícita. Per començar, segons Umland, no és cert que Ucraïna no hagi aconseguit cap progrés en el seu esforç bèl·lic durant l’any tot just acabat. Tot i que en els fronts terrestres "no" hi ha hagut avenços "al mar Negre, Ucraïna ha aconseguit un èxit remarcable en comparació amb l’any 2022", destaca.

Els ports de Crimea

Després d’atacar els ports de Crimea, i d’infligir greus pèrdues en homes i material al bàndol rus, Kíiv "ha forçat l’evacuació" dels vaixells de guerra del Kremlin des de la disputada península de Crime a ports en territori de la federació, i ha permès l’establiment d’"un corredor marítim" que li deixa camí lliure per enviar les seves exportacions agrícoles als seus mercats, lliures ja del permanent xantatge que suposava la fracassada iniciativa del mar Negre, que depenia de la bona voluntat del Kremlin.

Notícies relacionades

Milei acusa Sánchez de portar la "decadència"

Més de 17.000 menors han perdut la família a Gaza

La mateixa idea que la guerra es troba en punt mort porta riscos a mitjà i llarg termini per a la capacitat de Kíiv de continuar defensant-se de l’agressió russa. "La forma en què parlem dirigeix el que pensem, i el que pensem guia al que fem o deixem de fer", critica a les pàgines del Financial Times Timothy Snyder, professor d’Història i Assumptes Públics a la universitat de Yale i autor de Terres de Sang: Europa entre Hitler i Stalin, un llegit assaig sobre la influència mútua que van exercir als anys 30 el nazisme i l’estalinisme. La idea que la guerra no dona més de si és, segons aquest acadèmic, perillosa. "Si Rússia el que pretén és eliminar Ucraïna com a societat, tal com els seus polítics i els seus propagandistes ens expliquen, una situació concreta en el camp de batalla no pot ser el final", recorda Snyder.

Per aquesta raó, molts experts que han recolzat Ucraïna insisteixen en la necessitat de continuar proveint de material militar i recolzant financerament l’Exèrcit i el Govern de Kíiv, no només en benefici del país eslau, sinó sobretot en benefici propi. "Rússia està reforçant la seva col·laboració amb la Xina i l’Iran", adverteix Watling. Si cedeix a Ucraïna, aquests països s’empoderaran i se sentiran temptats de provocar "múltiples crisis simultànies" en altres escenaris com la península de Corea, l’Àfrica o el Pròxim Orient.