Estat Islàmic reivindica l’atemptat al sud de l’Iran amb 84 morts

L’Iran va tancar les portes ahir en una jornada de dol nacional celebrada arreu del país per recordar les 84 víctimes mortals –el Govern va rebaixar la xifra de 103 morts després de comprovar que hi havia noms repetits– de l’atemptat a la ciutat de Kerman, que va ser colpejada durant la celebració del quart aniversari de la mort del general Qasem Soleimani, assassinat el 2020 en un atac aeri nord-americà a Bagdad.

Malgrat que durant les primeres hores les autoritats iranianes es van apressar a assenyalar els seus enemics acèrrims, els Estats Units i Israel, com els responsables de l’atemptat, aquest dijous a la tarda Estat Islàmic (EI) va reivindicar l’autoria d’una agressió que, segons el grup gihadista, va ser comesa per dos terroristes suïcides, Umar al-Mawhid i Sayf Allah al-Mujahid. La versió oficial iraniana ha afirmat en tot moment que l’atac va ser resultat de l’explosió de dues maletes que s’havien col·locat al lloc anteriorment i que s’havien detonat amb control remot.

Junt amb aquesta reivindicació, Estat Islàmic també va instar ahir els seus seguidors a atemptar contra ciutats d’Europa i els EUA per "venjar" els musulmans de Palestina i d’altres països del Pròxim Orient. En una poc habitual al·locució de més de mitja hora difosa a través dels seus canals, el grup terrorista va considerar que "el conflicte" s’ha de centrar ara en els aliats d’Israel en comptes d’en l’Estat jueu mateix, així com en els països àrabs que mantenen relacions amb Israel.

Anteriors accions a l’Iran

En el passat, EI ja ha comès atemptats contra l’Iran i la seva població civil. La sucursal del grup gihadista a l’Afganistan, de fet, ha guanyat en pes i importància a la regió després de la retirada dels Estats Units del país el 2021.

El doble atac ocorregut aquest dimecres va ser fet contra desenes de milers de manifestants que s’havien acostat al Cementiri dels Màrtirs de Kerman, on són les restes de Soleimani. Aquest dijous, algunes desenes de persones es van acostar a la tomba de l’anterior cap de les Forces Quds –la intel·ligència militar iraniana a l’estranger– per recordar l’home, heroi per als nacionalistes iranians però detestat en altres països de la regió, sobretot a Síria. Soleimani va ser el comandant que va liderar la guerra al país àrab en favor del règim de Bashar al-Assad i en contra dels rebels i la població civil siriana.

Dits que assenyalen

Teheran, malgrat fer-ho sense proves, va apuntar a Washington i Tel Aviv com els responsables de l’atemptat, que va arribar tan sols unes quantes hores després de l’assassinat a Beirut del fins ara número dos de Hamàs, Saleh al-Arouri.

"Washington assegura que els EUA i Israel no han tingut cap rol en l’atac contra Kerman. ¿De veritat? La responsabilitat d’aquest crim resideix en els Estats Units i el règim sionista, i el terrorisme és només la seva eina", havia dit aquest dijous Mohammad Jamshidi, vicesecretari primer del president iranià, abans de la reivindicació d’EI.

No obstant, la versió que elsnord-americans i els israelians, els enemics declarats de l’Iran, podien ser darrere d’aquesta acció terrorista era poc plausible. En el passat, Israel ha efectuat atacs contra objectius iranians, però aquests sempre han sigut assassinats puntuals contra alts càrrecs del Govern, sobretot científics responsables del programa nuclear.

"EI ha guanyat poder en els últims anys a l’Afganistan i és un clar adversari al règim dels talibans, al qual veuen tenir una aliança tàcita amb l’Iran, malgrat que els talibans i l’Iran tinguin una relació complicada, però han treballat junts en el passat", assegura Arash Azizi, historiador i autor de la biografia més extensa de Qasem Soleimani.

"Fa temps que EI intenta marcar una mica més de perfil a la regió, i veuen Soleimani com un líder d’aquest grup de forces xiïtes que ells consideren enemigues. El veuen com un símbol de l’islam xiïta, de l’Iran com a Estat i República Islàmica. Això explica l’atac contra un dels principals símbols del que és el règim islàmic iranià, la tomba de Soleimani", continua.

Atac a l’Iraq

En aquest context d’escalada de tensió regional al Pròxim Orient, va ser assassinat aquest dijous a Bagdad un dels comandants de les Forces de Mobilització Popular (FMP) iraquianes, comandades per les Forces Quds de l’Iran, en un atac aeri nord-americà.

Notícies relacionades

El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»

Israel respon a la represàlia de l'Iran i l'intercanvi de míssils i bombardejos s'empitjora

En l’acció també van morir dos milicians més, segons va confirmar el mateix grup, part del conegut Eix de la Resistència, que inclou, a més de les FMP a l’Iraq i Síria, a Hamàs i el Gihad Islàmic a Palestina, Hezbol·là al Líban i els rebels houthis al Iemen. Soleimani va ser el que va crear aquesta coalició regional de milícies afins a Teheran.

"Soleimani va ser la figura militar més poderosa a l’Iran i un dels homes més poderosos de tot el Pròxim Orient. Ell controlava una espècie d’exèrcit multinacional format per afganesos, iraquians, sirians, libanesos, etc, i comandava les intervencions de la República Islàmica [de l’Iran] en tota la regió", explica Azizi.