El Govern de l’Iraq agraeix a Sánchez la seva "valentia" davant Israel per Gaza

El primer ministre de l’Iraq, Mohammed Shia al-Sudani, va agrair ahir en persona al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, la seva posició "valenta" davant el conflicte entre Israel i Hamàs, al demanar a les autoritats israelianes que respectin el dret internacional per evitar el patiment a la població de Gaza, segons van informar fonts del Govern a l’agència Efe a Bagdad. La mostra de sintonia es produeix durant la que és la primera visita oficial d’un president espanyol a l’Iraq des que José María Aznar hi va acudir el 2003 després de la invasió anglo-nord-americana.

Sánchez ha sigut un dels més actius de l’escena internacional occidental en les crítiques a Israel pels seus bombardejos a Gaza. Va qualificar d’"insuportables" les morts de civils palestins davant el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, durant el seu viatge a Israel del 23 de novembre passat. Després, a Rafah (Egipte), va remarcar els seus dubtes sobre la legalitat dels bombardejos israelians i va advertir que Espanya podria reconèixer Palestina com a Estat sense l’acompanyament de la Unió Europea. Setmanes després, altres líders van començar també a elevar el to, de França al Regne Unit. El mateix president dels EUA va arribar a criticar a Tel Aviv els seus "bombardejos indiscriminats" a Gaza.

Condemna de les morts

Ahir a Bagdad, Sánchez va tornar a condemnar la mort de civils a la Franja, "en especial dels milers de nens i nenes de Gaza". S’estima que més de la meitat dels almenys 21.000 morts són menors. Juntament amb Al-Sudani, Sánchez va reiterar que la posició d’Espanya és reclamar la "fi de les hostilitats i un alto el foc permanent" i l’establiment d’un "procés polític seriós i creïble que impliqui la materialització efectiva de la solució dels dos Estats".

Tots dos Governs van subscriure una declaració conjunta en la qual qualifiquen d’"insuportable" la situació a Gaza i recolzen la resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides del 22 de desembre passat que insta a crear les condicions per a un cessament sostenible de les hostilitats.

La guerra d’Israel contra Hamàs a Gaza està afectant la seguretat de l’Iraq. Des que van augmentar les hostilitats, amb els atacs del grup islamista el 7 d’octubre passat, milícies proiranianes han augmentat els seus atacs a objectius nord-americans i internacionals a l’Iraq. Dilluns passat, un atac amb dron va deixar malferits tres soldats nord-americans a la base d’Irbil, en la qual també hi ha soldats espanyols. El president dels EUA, Joe Biden, va ordenar bombardejos de represàlia. Però el Govern iraquià els va condemnar, cosa que va generar tensió entre Bagdad i Washington.

A més, l’Iran va denunciar que Israel està darrere de l’assassinat d’un general de la Guàrdia Revolucionària, Sayyed Razi Mousavi, precisament al comandament de l’enviament de míssils a les milícies proiranianes, cosa que apunta a un risc d’escalada regional que involucri l’Iran i les milícies que presumptament defensa i arma, entre elles els rebels iemenites que estan posant en perill el comerç marítim a través del mar Roig.

Espanya, que té un contingent de 362 militars a l’Iraq, continuarà recolzant la seguretat del país si així ho sol·licita. Sánchez ha garantit aquest dijous al primer ministre Al-Sudani, que el compromís d’Espanya amb la seguretat de l’Iraq "continuarà". "El meu país, sempre a petició de les autoritats iraquianes, donarà suport a la unitat, la sobirania i l’estabilitat de l’Iraq", ha dit l’espanyol juntament amb l’iraquià en una compareixença sense preguntes a Bagdad.

Sánchez ha remarcat que aquest compromís ja s’ha plasmat en la presència de tropes espanyoles al país en els últims anys i que "s’ha fet encara més visible" des que el mes de maig passat un general espanyol, José Agüero Martínez, està al comandament de la missió d’entrenament de l’OTAN a l’Iraq.

Al país hi ha dues missions amb participació espanyola. Una és la Inherent Resolve, part de la Coalició Internacional contra Estat Islàmic, a què Espanya contribueix amb 179 militars. L’altra és una missió internacional de l’OTAN d’entrenament de les forces iraquianes, que és la que des del maig està dirigida pel tinent general Agüero Martínez, i a la qual Espanya contribueix amb 183 militars.

Al seu costat va recórrer ahir Sánchez la base, entre altres llocs, com la denominada Casa Espanya, lloc de treball i de descans dels efectius espanyols. A l’interior hi ha una placa en homenatge al comandant Carlos Baró, un dels set agents del CNI assassinats. Allà es va viure un moment emotiu quan el cap de l’Executiu va saludar la viuda del comandant, que treballa com a funcionària al Palau de la Moncloa, informa Efe.

Va reconèixer que venen temps de treball molt durs i el que suposa ser lluny de les famílies en aquestes festes i va confiar que el 2024 porti el que és anhelat per tots: "La pau, l’estabilitat a moltes parts del món i, en particular, en zones pròximes a l’Iraq".

Declaració conjunta

Sánchez i Al-Sudani establiran el full de ruta per a la futura col·laboració entre els dos països. Un compromís "molt ambiciós" en l’àmbit polític, econòmic, comercial, cultural i educatiu. S’ha acordat també fer a l’Iraq l’any vinent una reunió de la comissió mixta economicocomercial que servirà "per impulsar encara més el desenvolupament de les nostres relacions en aquests dos àmbits".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Escòcia nomena Swinney nou ministre principal

Segons el president espanyol hi ha "un gran nombre" d’empreses espanyoles interessades a fer negocis amb el país. Prova d’això, va dir, és que amb ell han viatjat executius de companyies, que es reuniran amb el primer ministre avui.

Aquest és el quart viatge de Sánchez al Pròxim Orient des de l’inici del conflicte entre Israel i Hamàs. El 21 d’octubre va anar a Egipte a la cimera internacional organitzada per abordar el conflicte. El 23 de novembre va iniciar una gira per Israel, Palestina, Jordània i Egipte, en què es va reunir amb les autoritats. L’1 de desembre, el va estar a Dubai per a la cimera sobre canvi climàtic COP28.