La dissidència russa a l’exili no abaixa els braços en la lluita contra Putin

L’ofensiva a Ucraïna va agreujar la persecució a les veus dissidents a Rússia. A la memòria venen els noms més crítics amb l’oficialisme rus com Aleksei Navalni, Vladímir Karà-Murzà o nacionalistes com Igor Girkin, àlies el pistoler del Donbass. Però, a més dels noms importants, qualsevol que protestés s’exposava a l’escarni públic, detencions, pèrdua de la feina, expulsió de la universitat, a més de multes i possibles condemnes de presó. És per això que molts dels que van tenir l’oportunitat de deixar el país van optar per anar a països veïns com el Kazakhstan, Estònia, Letònia, Lituània i Geòrgia.

A Lituània, la comunitat russa s’organitza per ajudar-se mútuament i també per intentar mantenir el pols al poder del Kremlin. En ple barri d’Užupis, centre bohemi de Vílnius, es reuneixen per fer activitats culturals, a més de ser un suport per als exiliats i els mitjans independents que s’hi han desplaçat. Projecten el documental El motí de Moscou, que explica l’activitat d’un grup anarquista que va participar en les protestes contra Putin del 2011.

El moderador del debat posterior, Konstantin Fomin, és una de les veus de referència del grup a Vílnius. En el passat va treballar com a cap de premsa de l’oenagé Greenpeace a Rússia. "Vam prendre la decisió d’anar-nos-en del país quan vam veure el rumb que podia prendre en els següents mesos i anys [...], quan Rússia va passar de ser un Estat autoritari a una dictadura pura i dura", explica a EL PERIÓDICO. "[El Govern] va tancar tots els mitjans independents i només hi ha una versió de la veritat, és fàcil convèncer milions de persones. A més, també llancen bits d’informació que es contradiuen entre si, cosa que pot ser molt confusa per a algú que no té fonts alternatives", assegura, abans d’afegir que "és molt important per al règim tenir gent que no està mobilitzada políticament". Per això opina que han "de mantenir un corrent d’informació des de fora" per a aquells que no poden sortir del país i tenen menys oportunitats d’escoltar alternatives, i això ho fan recolzant els mitjans independents que treballen des de l’estranger.

En detenció preventiva

A Tallinn, la capital d’Estònia, l’espai Reforum és un dels llocs on es gestiona la dissidència des de l’exili. Un dels seus membres, Nikolai Artemenko, recorda que ell mateix va ser detingut al cap de pocs dies de començar l’ofensiva russa a Ucraïna, el 24 de febrer del 2022. "Llavors vaig passar 14 dies en detenció preventiva". Quan va sortir de presó, va decidir que era el moment d’agafar les seves pertinences personals i abandonar el país. Des d’aleshores ha sigut un membre actiu de la comunitat de Reforum.

A la seva seu hi ha tota mena de pancartes en contra del règim rus i a favor de la pau amb Ucraïna, que utilitzen en les seves convocatòries de manifestació i protesta, com ara les que es convoquen davant de l’ambaixada russa, en la qual hi ha tota mena de cartells en què es ridiculitza Putin i es demana parar l’ofensiva, a més d’algunes banderes ucraïneses. Reforum és una organització civil que des del 2020 busca obrir un debat públic sobre els canvis que necessita Rússia, i ha comptat amb el suport de noms importants de la dissidència russa com el detingut Vladímir Karà-Murzà, la politòloga Iekaterina Schulman –titllada d’agent estranger per les autoritats russes–, o el membre de l’equip de Navalni Leonid Volkov, entre molts altres noms. L’1 d’octubre van inaugurar al cor de Tallinn una exposició a l’aire lliure amb imatges de represaliats russos per donar a conèixer la situació dins del país.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

Nikita viu a Geòrgia i relata que va deixar Rússia perquè "si estàs en contra de Putin, estàs en contra de Rússia, diuen les autoritats", i també creu que des de fora pot "ajudar la dissidència a protestar i organitzar-se". En les protestes a les quals assisteix coincideix amb altres russos, així com amb bielorussos –també dissidents del règim actual al seu país–, georgians i refugiats ucraïnesos. Ha participat en actes simbòlics com la crema d’un ninot de Putin, un acte simbòlic de protesta contra el president rus.

Altres dels residents russos a Tbilisi fins i tot han optat per recollir aliments i diners per enviar-los a Ucraïna, sabent que poden ser durament jutjats com a traïdors en ell seu propi país. Maksim –nom fictici– explica que no té pensat tornar a Rússia "fins que deixi de ser una dictadura". Fins aleshores apunta que continua recolzant Ucraïna "en el que es pugui". Prefereix mantenir l’anonimat perquè té "gent que no pot sortir".