En clau europea
Efectivitat dubtosa
Les restriccions cada vegada més dures de la UE sobre la immigració il·legal, davant el pes més gran de les forces d’ultradreta, no aturaran les persones que volen fugir de la misèria o de la guerra.
Malgrat les declaracions oficials, l’acord de la Unió Europea (UE) sobre asil i immigració tindrà poc efecte per frenar l’arribada d’immigrants irregulars, mentre revela la limitada solidaritat intraeuropea i dona un nou impuls a la ultradreta al ratificar la seva agenda política. Reforçar els controls no aturarà les persones determinades a fugir de la misèria, la violència o els efectes del canvi climàtic. El pacte es basa en fantasies sobre la capacitat real de la UE d’expulsar del seu territori els immigrants i de combatre les màfies del tràfic humà que operen des de territoris fora de la seva jurisdicció. Per contra, el paquet legislatiu defuig la necessitat d’immigrants que té la UE per evitar el declivi econòmic.
Amb la tendència demogràfica actual i sense un augment addicional d’immigrants, la població en edat laboral de la UE es reduirà en 3,7 milions de persones el 2030, respecte als 285 milions del 2022, destaca l’informe Ocupació i Evolució Social a Europa 2023 de la Comissió Europea. La pèrdua de població en edat laboral arribarà a 28,3 milions el 2050.
L’envelliment demogràfic d’Alemanya i França retallarà el seu producte interior brut (PIB) per càpita anual en 0,44 punts percentuals en el període 2020-2040, indiquen els economistes Thomas F. Cooley, Espen Henriksen i Charlie Nusbaum. Per cada augment del 10% de la població de 60 anys o més als països industrials occidentals es redueix el PIB per càpita en un 5,5%, assenyala un altre estudi de Nicole Maestas, Kathleen J. Mullen i David Powell.
El percentatge de llocs de treball sense cobrir a la UE se situa en el 2,6% el 2023, segons l’Eurostat, més del doble de l’1,1% del 2010, fins i tot malgrat la massiva arribada d’immigrants, que ha evitat la caiguda de la població de la UE des del 2012, perquè moren més persones de les que neixen. La UE va superar els 448 milions d’habitants l’1 de gener del 2023 gràcies a l’arribada de 4 milions més d’immigrants nets el 2022, que van contrarestar la minva d’1,26 milions de l’evolució natural. Els estudis mostren que el declivi demogràfic redueix la capacitat de creixement del PIB.
Llocs de treball sense cobrir
A Espanya hi ha 155.000 llocs de treball sense cobrir, segons l’Institut Nacional d’Estadística, malgrat tenir un dels percentatges més baixos de la UE (0,9%). L’ocupació sense cobrir és quatre vegades superior a Alemanya (4,1%), Àustria (4,2%), els Països Baixos (4,5%) i Bèlgica (4,7%), segons l’Eurostat. La patronal francesa afirma que necessita 3,9 milions de treballadors estrangers addicionals en les pròximes dècades per fer funcionar l’economia, mentre l’Assemblea Nacional aprovava una llei migratòria restrictiva que dona un nou impuls a l’ultra Marine Le Pen.
El politòleg Cas Mudde alerta que els polítics, en especial el PP Europeu, reforcen la ultradreta a l’assumir la seva agenda i els seus arguments, com s’ha vist a Itàlia, Suècia, Finlàndia, els Països Baixos, França, Àustria, Alemanya i Espanya. Per amagar les seves responsabilitats, els dirigents atribueixen els problemes de desigualtat, deteriorament dels serveis públics i accés a la vivenda a la immigració. Però aquests problemes "no tenen res a veure amb la immigració", afirma Mudde.
Notícies relacionadesPer aconseguir el control efectiu dels refugiats i immigrants previst en el pacte de la UE, els països del sud europeu hauran de construir centres de detenció massiva, on aquestes persones estiguin tancades fins que s’aprovi la seva demanda d’asil o siguin expulsats. Però les devolucions dels immigrants als països de trànsit o origen no funcionen, tret de si són en calent a la frontera o al mar, violant el dret europeu i internacional, com passa a Grècia, els Balcans, els països bàltics i Polònia. El retorn a Turquia dels immigrants irregulars, previst en l’acord del 2016 pel qual la UE ha pagat 6.000 milions, no s’ha produït. De les desenes de milers d’immigrants irregulars que arriben cada any a Grècia procedents de Turquia des del 2016, Ankara només ha acceptat el retorn de 2.140, segons la Comissió Europea.
El 2022, els països de la UE van cursar 422.255 ordres d’expulsió d’immigrants i refugiats amb asil denegat. Però només se’n van complir el 21,5%, segons Eurostat. A més, moltes d’aquestes persones es van limitar a desplaçar-se a un altre país de la UE. Els retorns forçats surten cars i han de comptar amb l’acceptació de la devolució del país d’origen o de trànsit, cosa que també resulta molt problemàtica. n
