Els atacs al mar Roig busquen elevar el cost de les mercaderies

Les alarmes estan enceses en les grans navilieres i en alguns governs occidentals. Les milícies rebels del Iemen estan atacant sistemàticament barcos que creuen el mar Roig (entre la península Aràbiga i l’Àfrica) en solidaritat amb els palestins de Gaza. L’objectiu és fer mal a les rutes de mercaderies globals; provocar una alça dels preus que faci que alguns governs occidentals, des dels EUA al Regne Unit, passant per Alemanya, es replantegin el seu suport a l’ofensiva israeliana contra Hamàs a la Franja, que ha deixat ja més de 15.000 morts.

L’estratègia és colpejar amb míssils o drons els barcos que travessen aquest mar, o segrestar-los. Augmentar el cost de les assegurances, els sous de les tripulacions i, en general, del transport de mercaderies. Uns quants cops precisos a la cadena de valor de productes manufacturats, o del gas i petroli, podria provocar una alça generalitzada dels preus. Una cosa difícil d’encaixar per a unes economies ja perjudicades per la inflació que va provocar la guerra energètica de Rússia després de la invasió d’Ucraïna. Només diumenge, un barco de guerra dels EUA i almenys quatre barcos comercials van ser atacats amb míssils o drons per rebels hutís. Es tracta d’una milícia xiïta del Iemen recolzada per l’Iran i en guerra civil contra el Govern de Sanà (la capital), avalat per l’Aràbia Saudita.

Van començar llançant míssils balístics antivaixell contra el destructor USS Carney, tot i que no el van impactar. Després van atacar el barco comercial Unity Explorer, operat des del Regne Unit. Va ser impactat per un míssil llançat pels rebels iemenites, tot i que només va patir «danys menors». Un altre míssil va arribar al vaixell Number Nine, de transport de gra amb bandera panamenya però també gestionat pel Regne Unit. Aquest sí que va provocar danys substancials. El barco panameny Sophie II va demanar auxili a l’Armada nord-americana per un altre atac més amb míssils.

Mentrestant, els vaixells de guerra dels EUA van haver de fer caure diversos drons d’atac. I això va ser només diumenge. Fa dues setmanes, el vaixell de càrrega Unity Explorer, operat pel fill del magnat comercial israelià Rami Ungar, va ser interceptat per les milícies. També en van segrestar un altre, el Galaxy Leader, el 20 de novembre. Van posar a la coberta les banderes del Iemen i Palestina. «Tant Hamàs com els houthis són aliats de l’Iran. Teheran busca elevar els costos de la navegació marítima per generar una pressió addicional sobre els governs occidentals, que poden veure com els preus de les mercaderies i, sobretot, de l’energia augmenten», explica a aquest diari Yago Rodríguez, doctorand en innovació militar d’insurgències. «Volen que pressionin sobre el Govern israelià perquè pari l’ofensiva a Gaza».

Notícies relacionades

L’huracà Melissa baixa a categoria 4 al passar per Jamaica

Els EUA i el Japó emprenen una "era daurada" amb un acord sobre terres rares

Clar risc

Això suposa un risc clar per a les navilieres i per al comerç internacional. «Ara mateix la seguretat dels nostres barcos i mariners és la nostra prioritat», diu una de les navilieres. L’Iran pot imposar així tensió tant al mar Roig com a l’estret inferior, el de Bab al-Mandab. Si volgués escalar el conflicte, podria fins i tot fer atacs de precisió, puntuals, en infraestructures energètiques saudites o kuwaitianes, perquè estan a l’abast dels drons Shahed. Amb això, posarien nerviosos els mercats de matèries primeres. «No només és que la situació pugui escalar, és que el més probable és que ho faci les pròximes setmanes, mentre s’arriba al punt àlgid de la batall a Gaza», apunta Rodríguez. n