¿És possible una Gaza sense Hamàs?

E ntrieels escenaris estudiats per a la Franja de Gaza després de la guerra, no n’hi ha cap que contempli –ni de manera remota– la possibilitat que Hamàs conservi el poder. Totes les anàlisis coincideixen que va firmar la seva sentència de mort amb els atacs del 7 d’octubre i que els seus dies estan comptats. No obstant, se sol passar per alt la capacitat de resiliència de l’esmentada organització, que, des de la seva creació el 1988, ha travessat tota mena de tribulacions de les quals ha aconseguit sortir relativament airosa.

Després de la victòria electoral de Hamàs el 2006, Israel va decidir aïllar la Franja de Gaza del món imposant-li un bloqueig per terra, mar i aire, i declarant-la entitat enemiga. Al fer-ho, confiava que la situació es fes ingovernable i el moviment islamista perdés la seva base de suport. No content amb això, va llançar una sèrie d’ofensives per destruir les seves milícies armades i assassinar els seus principals dirigents. No obstant, ni l’operació Plom Fos, ni Pilar Defensivo, ni Marge Protector, ni tampoc Guardià dels Murs van aconseguir minar la seva autoritat. Pitjor encara, les esmentades campanyes van provocar un elevat nombre de víctimes civils i van radicalitzar les seves posicions.

Notícies relacionades

Guardar la carta de la guerra

Trump intenta esquivar el malestar social culpant la immigració i Biden

Després de l’actual campanya contra la Franja de Gaza, s’han posat sobre la taula diferents plans per al dia després coincidint tots a descartar qualsevol paper de Hamàs. Els EUA i la UE consideren que la millor opció seria que l’Autoritat Palestina recuperés el control de la Franja, tot i que el primer ministre, Mohammed Shtayyeh, ha advertit que no tornaran a Gaza sobre un tanc israelià i que es necessita una solució integral per al conjunt dels territoris ocupats. Sembla evident que l’Autoritat Palestina, la legitimitat de la qual està fortament erosionada a Cisjordània, considera el retorn a Gaza com una missió d’alt risc, perquè podria ser acusada de col·laboracionista de les forces d’ocupació i dubta de la capacitat de la comunitat internacional per finançar la seva reconstrucció.

El Govern Netanyahu ha insistit en la necessitat que Israel controli plenament la seguretat de Gaza per evitar un rearmament de la milícia islamista. Alguns dels membres del seu Gabinet són partidaris de reconstruir les colònies que van ser desmantellades per Ariel Sharon el 2005 i, fins i tot, de solucions més extremes, com l’expulsió dels seus dos milions d’habitants al Sinaí. Recentment, Gila Gamliel, ministra d’Intel·ligència, va recomanar a la comunitat internacional: «En lloc d’enviar diners per reconstruir Gaza o a la fallida UNRWA [Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient], pot ajudar a finançar el reassentament i ajudar els habitants de Gaza a construir les seves noves vides als seus nous països d’acollida». Avi Dichter, ministre d’Agricultura i excap del Shin Bet, va ser molt més clar: «Estem desplegant la Nakba a Gaza: Gaza Nakba 2023. Així és com acabarà», amb referència a la neteja ètnica de l’any 1948 que es va saldar amb l’expulsió del 80% de la població palestina de les seves llars..