Futur inextricable a Gaza

Poc tenen a veure amb la situació sobre el terreny els projectes de futur que estudien per a Gaza els Estats Units i la Unió Europea, partidaris que sigui l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) la que governi la Franja quan acabi la guerra. Els problemes que planeja aquesta solució xoquen amb l’oposició frontal d’Israel, que pretén assumir la seguretat del territori per un període il·limitat de temps; amb l’arrelament de Hamàs, que va guanyar les eleccions del 2006, va expulsar l’OAP de Gaza el 2007 i opera a Cisjordània en la clandestinitat amb ressenyable suport popular; i amb la impopularitat de l’ANP, erosionada la seva imatge per la corrupció, la ineficàcia de la seva administració i la inacció del president, Mahmud Abbas, últim representant de la generació de Yasser Arafat.

Declarar que Hamàs no pot ser l’organització que es faci càrrec del futur a Gaza és una obvietat. Després del sagnant cop de mà del 7 d’octubre, l’organització islamista s’ha de descartar de qualsevol equació resolutiva del conflicte. Però és alhora cert que el predicament de Hamàs, molt desgastat els últims anys, ha crescut exponencialment a partir de la resposta israeliana a l’atac terrorista, amb l’estratègia de terra cremada que s’ha estès al sud de la Franja des del final de la treva, amb la degradació sense fre de la situació a Cisjordània i l’atmosfera prebèl·lica a la frontera nord d’Israel. Influït tot pel paper que exerceix a distància l’Iran en el desenvolupament de la guerra.

Notícies relacionades

Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial

Cordó parcial als ultres

Imaginar un futur realista i estable a Gaza és tant com intentar resoldre un trencaclosques en el qual sembla que l’opinió dels seus habitants no compta. Per això és significativa l’opinió expressada pel Govern de Jordània, un país amb majoria de població palestina i aliat històric dels Estats Units, al remetre’s al que manifestin els habitants de la Franja quan cessi la matança, i el que amb diferents variables del llenguatge diplomàtic han dit altres socis de la Lliga Àrab, inclosa l’Aràbia Saudita. Tots aquests països exclouen que Hamàs pot ocupar el pont de comandament gazià, però tots s’oposen així mateix a la intromissió israeliana sine die en els assumptes de la Franja tal com vol Benjamin Netanyahu.

Com més s’allargui la guerra i més gran sigui el risc que el seu ressò desestabilitzi altres regions del Pròxim Orient, més complex serà trobar una solució viable per a un territori que està martiritzat. De moment, la represa de la batalla després de la treva per a l’intercanvi d’ostatges ha posat de nou sobre la taula la pretensió d’Israel, no reconeguda, però més que evident, de fer de Gaza un lloc inhabitable, possible punt de partida d’una nova diàspora palestina. Alhora, els atacs amb drons al mar Roig llançats pel Govern houthi del Iemen contra un vaixell de guerra dels Estats Units i tres mercants proven una vegada més que la volatilitat que hi és present pot fer que la flama s’encengui en qualsevol lloc i en qualsevol situació. Sense que fora d’això es pugui tenir l’esperança que els actors que poden exercir un paper rellevant per aconseguir un alto el foc es manifestin amb el propòsit decidit d’aconseguir-lo, una cosa que sens dubte fa que cada dia sigui més inextricable el futur de la Franja de Gaza.