Els càrtels mexicans recluten cada cop més dones per passar desapercebuts davant la policia

El nombre de dones actives en grups criminals de Mèxic ha augmentat significativament els últims anys. Així ho constata l’informe ‘Sòcies en el crim’ presentat aquest dijous per l’International Crisis Group. Fins fa unes dècades, el principal paper de les dones en els càrtels i el crim organitzat era generalment el de víctimes, però cada vegada més dones assumeixen responsabilitats i lideratge dins les organitzacions perquè el patriarcat les fa invisibles davant les forces de seguretat.

Segons els investigadors, el rol que exerceixen aquestes dones que s’uneixen a les organitzacions no dista massa del dels homes. «Hi ha ‘tenderas’ (venedores de droga), lladres de cotxes, supervisores, sicàries... Algunes s’involucren en activitats il·legals de baix nivell únicament com a mitjà de subsistència, mentre que altres ascendeixen a llocs més alts dins la jerarquia criminal», assegura una de les investigadores de l’informe, Angélica Ospina. Tot i que no hi ha dades oficials sobre la presència de dones en bandes criminals organitzades, els mitjans de comunicació indiquen que representen entre el 5% i el 8% del personal actiu. 

La presència d’aquestes dones en els càrtels respon en moltes ocasions als rols de gènere consolidats en la societat mexicana. «Moltes dones a Mèxic són educades per passar desapercebudes, els resulta fàcil no cridar l’atenció. A més, el seu gènere els pot facilitar l’accés a les seves víctimes, que solen ser homes i aquests baixen la guàrdia amb les dones perquè no s’esperen que siguin assassines», assegura l’informe. El mateix passa en llocs de supervisió de venda de drogues per exemple. Els estereotips de gènere no contemplen que puguin ser assassines i els serveixen per esquivar l’atenció de les autoritats en casos de mercadeig. 

Reclutament voluntari

En la majoria dels casos, el reclutament forma part d’un contacte continu amb la violència. «Més de la meitat de les dones actives i retirades de grups criminals entrevistades per aquest informe havien experimentat violència física en la infància, i set eren supervivents de violència sexual. Van començar la seva participació en grups delictius sent adolescents, van començar a consumir substàncies il·lícites entre els 12 i 13 anys, i la majoria havia tingut el primer fill abans dels 18. Per a elles, la vida criminal és un mitjà d’autodefensa i una manera d’evitar ser victimitzada», afirma la investigadora. «Moltes creien que si entraven en els grups es tornaven intocables per als que els feien mal», afegeix Ospina. 

En la majoria de casos, el reclutament es dona d’una forma molt orgànica i discreta a partir d’acompanyar la seva parella, ja involucrada en el crim, a fer encàrrecs, pels llaços familiars o als llocs de compra i consum de substàncies il·lícites. Sovint, les dones que s’uneixen a grups delictius, ho fan per protegir-se de la violència de gènere i adquirir el poder i el respecte que no tenen en una societat irrespectuosa amb la llei. Això està reforçant el control dels grups il·legals sobre les comunitats i augmentant la seva capacitat de fer mal, ja que, segons afirmen els investigadors, «els fills de les dones involucrades es converteixen en armes d’extorsió per als seus superiors». 

Desmuntant rols de gènere

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

En contra del que pugui semblar, les dones s’allisten en aquests exèrcits criminals «per voluntat pròpia», afirma Sandra Ley, coordinadora del Programa de Seguretat Mèxic Avalua. A més, la seva participació en les organitzacions «desmunta els mites dels rols de gènere». «Les dones no són només l’última baula d’aquests càrtels. Ostenten també posicions altes de la jerarquia», afegeix.

D’altra banda, els investigadors destaquen que la inclusió de la dona en les xarxes de càrtels i el crim condemna els fills a una futura participació de forma gairebé inevitable. En el moment que la mare deixa de tenir por del crim, i passa a formar-ne part, ja no hi ha ensenyament ni conscienciació al menor que aquesta no és una sortida per a ell. A més, quan aquestes dones són empresonades, «deixen els seus fills davant la disjuntiva de quedar-se sols o rebre el suport del càrtel», afirma Ospina.