La UE posa remei al consum d’un sol ús i consagra el dret a reparar

Si hi ha una data marcada en vermell al calendari de compres dels consumidors europeus és l’anomenat Black Friday (i el Cyber Monday que el segueix tres dies després). Una cita comercial que aquest any s’ha celebrat aquest divendres 24 novembre i que s’ha convertit en una oportunitat d’or per comprar tota mena de productes a preus més assequibles de l’habitual gràcies als atractius descomptes que ofereixen botigues i grans comerços, particularment a internet. Es tracta d’una pràctica profitosa a priori per a la butxaca dels ciutadans –els espanyols gastaran de mitjana 237 euros, segons l’OCU– però que repercuteix en una altra realitat menys positiva: un augment dels residus i les emissions al provocar la substitució de productes que fins i tot sent reparables acaben a les escombraries.

«El que estem fent actualment simplement no és sostenible. Hi ha una cosa que no està bé en la nostra societat d’un sol ús. Tenim un model de negoci en el qual els consumidors compren cada dos anys un nou producte. Es produeixen molts productes i hi ha molts llocs de treball produint-los, molts ingressos i impostos (però) el model econòmic d’Europa es basa en un consum ràpid que és insostenible. Hem de reconduir Europa cap a un canvi de paradigma i el dret a reparar és fonamental per aconseguir-ho», afirma l’eurodiputat socialdemòcrata alemanyRené Repasi.

Els números que maneja la Comissió Europea, que va presentar el març passat la proposta com un element que contribuirà a l’economia circular i a complir els objectius del Pacte Verd europeu, ho diuen tot: eliminar de manera prematura productes la vida dels quals és encara útil genera l’equivalent a 261 milions de tones de CO2, requereix l’ús de 30 milions de tones de recursos, genera 35 milions de tones de residus cada any a la UE i un cost aproximat de 12.000 milions per a la butxaca dels consumidors (que opten per reemplaçar en comptes de reparar).

Productes més reparables

L’objectiu és posar fi a aquest cercle viciós amb una nova llei que complementarà la directiva sobre ecodisseny –que estableix el marc per a la reparabilitat dels productes i està en revisió– per incentivar els consumidors a apostar per la reparació i pressionar els fabricants que garanteixin que els seus productes siguin reparables amb obligacions i requisits més clars. Tant el Consell, que va aprovar aquest dimecres la seva posició de negociació, com l’Eurocambra, que ha aprovat la seva amb una aclaparadora majoria de 590 vots a favor, 15 en contra i 15 abstencions, han fet un pas de gegant en aquesta direcció.

La intenció és llançar les negociacions interinstitucionals el 7 de desembre, encara sota presidència espanyola de la UE, per mirar de tancar la norma abans del final de la legislatura. «Tots sabem que rebrem una pregunta a la campanya electoral: ¿Què ha fet Europa per mi? Seria fantàstic si en l’últim ple abans de la campanya electoral tirem endavant el dret a reparar. Seria estúpid no tancar aquest expedient», avisa el ponent sobre la importància de mostrar als consumidors europeus un exemple pràctic dels beneficis d’Europa i un expedient que ha aconseguit el suport de dreta i d’esquerra.

La proposta té per objectiu garantir que els productes defectuosos siguin reparats. Dins del període de garantia de dos anys, els venedors estaran obligats a donar prioritat a la reparació, sempre que resulti més barata o tingui el mateix cost que la substitució de l’article, tret que la reparació no sigui factible o convenient per al consumidor. Fora del termini de garantia, la norma també reforça els drets, tot i que no va tan lluny com hauria agradat a tots els grups. Tampoc quant a la jerarquia del remei ofert: només reparar si és més barat i només si no causa una «significativa inconveniència» al consumidor.

«Als Verds ens hauria agradat que la garantia legal estigués alineada amb la vida útil esperada d’un producte. Valdria la pena comprar un producte una mica més car si, a més, els costos de reparació estan coberts durant més de dos anys en cas de defecte. Lamentablement, però, els conservadors i els liberals han posat fre a la tasca de fer que el dret a reparar sigui encara més eficaç per a la transició verda de l’economia», apunta l’eurodiputada ecologista Anna Cavazzini, que malgrat tot destaca l’avenç que suposarà la norma.

Un any més de garantia legal

Entre els canvis que planteja el Parlament Europeu en la negociació final amb els governs hi ha la inclusió d’un any addicional de garantia legal després de la reparació (el Consell ofereix sis mesos tot i que els estats membre poden prolongar el termini), el dret que un producte sigui reparat directament pel productor i no només pel venedor com passa ara, i la creació d’un mercat de reparació independent i competitiu que garanteixi que usuaris, restauradors i reparadors tindran accés a totes les peces de recanvi i recanvis durant la vida útil del dispositiu, informació sobre reparacions i eines a un cost raonable i que els productors no impedeixin la reparació mitjançant cap tècnica contractual, de ‘hardware’ o de ‘software’.

Per facilitar aquest ‘canvi de xip’ en el comportament dels consumidors els estats membre hauran de crear plataformes en línia on trobar serveis de reparació locals i venedors de productes recondicionats amb més facilitat. «Avui dia, només es repara una cinquena part de tots els telèfons mòbils, cosa que suposa un enorme desaprofitament de recursos. Les empreses de telefonia mòbil han creat un monopoli de reparació. Introdueixen programes de ‘software’ que impedeixen que ningú més que ells mateixos els pugui reparar. Amb el dret a reparar, trenquem aquest monopoli», al·lega l’eurodiputada del PPE, Arba Kokalari.

Des de rentadores fins a bicicletes

Quant a l’àmbit d’aplicació, l’Eurocambra vol que es reconegui el dret a reparar productes com rentadores, aspiradores, telèfons mòbils intel·ligents i fins i tot bicicletes, tot i que la llista es podrà ampliar en el futur en línia amb el reglament d’ecodisseny. «Com més productes, més fàcil per als consumidors i millor per al planeta», afirmen els Verds. Per convèncer els ciutadans que el millor és reparar, el Parlament Europeu insta els fabricants a oferir dispositius de substitució en préstec mentre duri la reparació.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

A més, perquè les reparacions siguin més assequibles i atractives per als consumidors l’Eurocambra proposa oferir als consumidors bons i altres incentius econòmics a través de fons nacionals de reparació. Es tracta d’una via que fins ara només uns quants estats membre han posat en marxa, com França, mitjançant un fons creat i finançat per la mateixa indústria, Àustria a través de vals de reparació finançats amb el fons de recuperació Next Generation EU i diversos estats alemanys com Turíngia o Saxònia.

«S’ha de fomentar la reparació, no imposar-la als consumidors, especialment si el seu producte es trenca dins del període de garantia legal de dos anys. No tots els béns poden reparar-se adequadament i els consumidors haurien de tenir dret a un producte que funcioni bé pel que van pagar. Esperem que els estats membre no acceptin reduir els drets dels consumidors existents», reivindica la subdirectora de l’Organització de Consumidors Europeus, Ursula Pachl.