¿Qui és Geert Wilders, el trumpista que ha guanyat les eleccions als Països Baixos?

Als 60 anys va aconseguir aquest dimecres l’èxit que buscava des de fa gairebé dues dècades: convertir el PVV, un partit unipersonal, en la força més votada de les eleccions parlamentàries neerlandeses. Tindrà 35 escons del total de 150 de la Cambra de la Haia i la primera opció per formar el pròxim Govern, si és que aconsegueix apuntalar la majoria suficient amb aliats del variat espectre dretà i liberal del seu país.

Si ho aconsegueix succeirà en el lloc el liberal Mark Rutte, el seu gran rival polític, de qui entre el 2010 i el 2012 va ser aliat tàctic. Aquesta va ser fins ara la seva única experiència de Govern. Tots dos en van sortir escarmentats –el primer ministre i el seu soci– i fins i tot enemistats a escala personal.

Tancar mesquites

Rutte el va vetar des d’aleshores com a aliat en els successius governs que ha liderat. Amb la pròxima retirada del primer ministre sortint, anunciada després de la dissolució de la seva última coalició a l’estiu, li arriba a Wilders l’oportunitat de venjar-se.

La bandera política d’aquest ultradretà furibund, nascut el 1963 a Venlo i fill d’un neerlandès i una dona d’origen indonesi, és la batalla contra l’islam, la immigració, l’asil, la Unió Europea (UE) o la lluita contra el canvi climàtic. Manté al programa del seu partit l’objectiu de tancar les mesquites i prohibir l’Alcorà, tot i que en aquesta campanya va suavitzar una mica el to a l’admetre que no és una cosa prioritària per als seus compatriotes.

Amb aquesta relativa moderació va aconseguir doblar en aquestes eleccions els resultats obtinguts dos anys enrere. Es proposa ara dirigir un Govern centrat a evitar «el tsunami d’asilats» que, segons el seu parer, amenaça la pau social dels Països Baixos.

Notícies relacionades

La ultradreta es prepara per formar Govern als Països Baixos després de la seva victòria electoral

Itàlia enfurisma el TPI a l’alliberar un libi acusat de crims de guerra

La seva carrera política va arrencar com a militant del partit liberal de Rutte, el VVD, però en va abandonar les files per fundar el 2006 el seu PVV. Llavors la seva figura histriònica es considerava més aviat una caricatura política sense capacitat de prosperar. Però al llarg dels anys ha consolidat el seu partit com a primera força de l’oposició i actor ineludible de la política neerlandesa.

Ha superat processos judicials per incitació a l’odi i s’ha guanyat l’hostilitat de la immigració amb agressives campanyes i propostes, com la que pretenia implantar un impost per a les dones musulmanes que portin el vel islàmic. És el polític més amenaçat dels Països Baixos, un país amb un model de societat oberta que es va veure sacsejat pels assassinats de dos reconeguts enemics de l’islam: el líder ultradretà Pim Fortuyn, el 2002, i el cineasta Theodoor van Gogh, dos anys després. Això l’obliga a portar permanentment custòdia i a restringir els actes públics. Les xarxes socials s’han convertit en el seu apèndix polític i presumeix fins i tot de tenir-ne comptes per als seus dos gats.