Anàlisi

La confessió de puny i lletra de l’assassí de Pinochet

El National Security Archive (NSA) publica les cartes manuscrites de Michael Townley, l’organitzador i executor d’assassinats de la dictadura pinochetista a l’exterior, com els del general Carlos Prats i el diplomàtic Orlando Letelier després del cop d’Estat de l’11 de setembre de 1973

La confessió de puny i lletra de l’assassí de Pinochet

REUTERS

4
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

«En primer lloc, si hi ha hagut prou motiu per obrir aquest sobre, acuso el Govern de Xile de la meva mort» va escriure Michael Townley (Waterloo, Iowa, Estats Units, 1942) el 13 de març de 1978 a Santiago de Xile, abans d’assenyalar els noms dels cinc alts oficials de l’Exèrcit que en nom del llavors director de la Gestapo xilena, la Direcció d’Intel·ligència Nacional (DINA), Manuel Contreras, complirien la missió d’executar-lo. Com ell, al seu torn, havia complert, juntament amb els que ara serien els seus possibles botxins, quan era l’assassí internacional de la dictadura del general Augusto Pinochet entre 1974 i 1978. Townley, de 81 anys, va aconseguir sobreviure i després de passar cinc anys en una presó nord-americana per l’assassinat d’Orlando Letelier, exministre d’Afers Exteriors del Govern de Salvador Allende, a Washington DC, el 1976, viu sota el paraigua del programa Federal de Protecció de Testimonis dels Estats Units. 

El National Security Archive (NSA), una entitat no governamental en el marc de la George Washington University, va publicar aquest 21 de novembre sis cartes manuscrites (mecanografiades pel Departament de Justícia nord-americà) de Townley en què descriu les activitats que va protagonitzar juntament amb dos grups operatius de la Gestapo xilena amb base a la casa que el règim li va facilitar al barri d’alta societat de Lo Curro, on ell i la seva dona, Mariana Callejas, escriptora i agent de la DINA, celebraven reunions amb intel·lectuals i polítics de la dreta, regades amb pisco sour, whisky i caviar, mentre al soterrani es torturava i s’investigava en un laboratori muntat per l’expert en explosius que era Townley la futura utilització de gas sarín, una substància neurotòxica, inodora i invisible descoberta a Alemanya el 1938, que la DINA estudiava per aplicar en la repressió dels opositors a Pinochet.  

En la primera de les cartes (veure reproducció), Townley relata com els membres de l’anomenada Brigada Mulchén de la DINA van segrestar el responsable de publicacions de la Cepal (Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina - Nacions Unides), l’economista Carmelo Soria (1921-1976), net de l’urbanista espanyol Arturo Soria (1844-1920), dissenyador de l’anomenada ciutat línia a Madrid que havia sigut militant del Partit Comunista d’Espanya abans de marxar a Santiago. 

«A falta d’un altre lloc, van portar aquest senyor a casa meva i el van matar al jardí davanter de casa meva utilitzant mètodes físics la nit que el van raptar, i després el van portar amb un vehicle [que] van estimbar pel camí de Pirán a Concholi. El rapte es va fer utilitzant uniformes de carrabiners de Xile», escriu. Omet les terribles tortures a què Soria va ser sotmès. 

Es va haver d’esperar molts anys fins que finalment el crim de Carmelo Soria va ser jutjat a Santiago el 2019 i condemnats els seus sis assassins, gràcies a la infatigable lluita de Laura González-Vera, filla del Premio Nacional de Literatura José Santos González-Vera, i de la seva filla Carmen Soria. Al seu torn, Townley va ser condemnat a tres anys de presó al Districte de Colúmbia, a Nova York, i a una indemnització que mai va pagar. El Tribunal Suprem de Xile va confirmar –47 anys després dels fets– la sentència del 2019 el setembre del 2023. 

A les altres cartes, Townley narra l’assassinat del diplomàtic xilè Orlando Letelier a Washington, en què va participar al punt de col·locar la bomba sota el cotxe, que explotaria a l’avinguda de les Ambaixades de la capital nord-americana el 21 de setembre de 1976. 

Hi ha un forat entre els grans crims. És el de l’excomandant en cap de l’Exèrcit xilè, Carlos Prats González, a Buenos Aires el 1974. Townley, va quedar acreditat en el judici que es va seguir contra ell a l’Argentina, va plantar la bomba sota de l’automòbil de Prats i al fallar la seva dona, Mariana Callejas, en l’activació del control remot, va ser ell qui es va encarregar d’assegurar que esclatés en un segon intent

El que es pot inferir de les cartes és que aquesta operació la va explicar Townley en una altra carta que va entregar al seu pare, Vernon Townley, l’home que va arribar amb la seva família a Xile el 1957 per dirigir la multinacional Ford Motor Company. Mai se n’ha aconseguit conèixer el contingut. 

«És veritat. No coneixem aquesta carta», assenyala a El Periódico de Catalunya el responsable del projecte de desclassificació de documents del NSA, Peter Kornbluh, que remarca «que és la primera vegada que es coneixen les cartes manuscrites completes de Townley». 

Notícies relacionades

Aquestes cartes es van sol·licitar al Govern de Biden, però ves per on, Kornbluh va encarregar a la periodista xilena Pascale Bonnefoy la tasca de trobar-les a Xile. Es mantenien a l’arxiu del president xilè que va assumir després de les primeres eleccions xilenes de la democràcia, Patricio Alwyn. «De cap manera pertanyien al que podríem anomenar l’arxiu privat», explica Kornbluh. 

Per la seva banda, l’ambaixador de Xile a Washington, Juan Gabriel Valdés, emfatitza el que està pendent. «Janet Reno, advocada general de l’Administració Clinton, va autoritzar una investigació sobre el paper de Pinochet en l’assassinat d’Orlando Letelier. He cursat la petició del meu govern a l’Administració Biden per al 50 aniversari del cop militar, però no ho vaig aconseguir. Aquesta investigació va tenir lloc la primavera del 2000, després de la detenció de Pinochet a Londres i en paral·lel al seu alliberament. La recomanació, pel que sembla, va ser processar Pinochet als Estats Units, però no es va concretar. A través del jutge xilè Alfredo Etchebere i un advocat xilè, un equip de l’FBI va interrogar 42 persones, entre les quals generals de l’Exèrcit. Aquest material continua sense ser conegut»